El Barça respira a través dels peus de Messi, Iniesta i  Xavi. I Sir Alex Ferguson ho sap. És la seva obsessió. Poblar el mig del camp per frenar el ritme de joc blaugrana. Marcar gairebé home a home el triumvirat que formen els tres petits. I la solució a aquesta teranyina es diu Sergio Busquets.

Més enllà de la pressió, les recuperacions i el joc posicional, la gran virtut que Busquets aporta a l'equip és la circulació de pilota. És l'home a partir del qual el mig del camp blaugrana aconsegueix les superioritats. Ja siguin per a Messi, per a Iniesta o per a Xavi. És l'engranatge perfecte que dóna sentit al joc de l'equip, i sobretot, al  triangle que va de Terrassa fins a Rosario passant per Fuentealbilla.

És cert que, darrerament, Busi no està fi. Excés de partits. Tant del mundial, com amb el propi Barça. També és cert que l'altra opció de Guardiola, l'argentí Mascherano, ha crescut com a jugador i com a símbol. Ha jugat molt menys que Busi i està més fresc. A més, poc a poc, ha anat aprenent els conceptes Barça. Entrega, recuperació i sacrifici incondicional són els arguments que exhibeix de cara  a Wembley. Però el tècnic i el seu staff saben prou bé que les virtuts del Jefecito com a mig centre no són les ideals per al partit que planteja Ferguson.

Amb tot, la decisió de la UEFA de no sancionar Busquets té conseqüències que sobrepassen la pissarra dels entrenadors. És un alleujament per al vestidor del Barça i per a la pròpia afició. És una glopada d'autoconfiança per al barcelonisme en general. Puyol, Abidal, i ara Busquets. Ja hi som tots. Wembley ens espera.