Pep Guardiola està tocat. No li agrada el destí que s'insinua i per això ha canviat l'estratègia. I, novament, ho ha hagut de fer ell. Ningú del club sembla disposat a arremangar-se i lluitar a trinxeres.
Guardiola està queixós. De la proposta del Madrid, del tall de gespa, però sobretot, de la permissivitat arbitral i de la sensació d'impotència. Fa l'efecte que Mourinho ha aconseguit crear el caldo de cultiu que ara li permet 'repartir' amb tota impunitat. I en Pep no ho vol denunciar gaire alt perquè sap que se'ns acusarà, a tots, de victimisme. A més, el tècnic blaugrana té la sensació que l'estat espanyol bufa a favor dels blancs. I que, per més que el seu equip hagi estat millor, els merengues ara s'ho creuen i això els fa molt més perillosos.
Aquesta és l'explicació del canvi de to de Guardiola en roda de premsa. Per primera vegada en molt de temps, a en Pep li va canviar la cara i la veu a l'hora de parlar dels àrbitres. I ho va fer quan va sentir que l'àrbitre de l'anada de la semifinal seria portuguès (finalment serà l'alemany Wolfgang Starck). La seva esperança és que, a Europa, els àrbitres no siguin tan permissius amb Pepe, Arbeloa o Ramos. D'aquí el seu espant. Però també va canviar el discurs quan va parlar del favoritisme. Per primera vegada des que és entrenador del Barça, va donar per favorit l'equip contrari. I ho va fer amb dues intencions. D'una banda, burxar els seus propis jugadors. Els que ho han guanyat absolutament tot i que ara han de sentir com els bons, resulta que són els altres. I d'altra banda, per subratllar aquesta idea que Espanya empeny a favor del Madrid.
Arribats aquí, cal preguntar-se si Guardiola fa bé canviant el contingut i el to del discurs. Si serà efectiu o no. Si és per intel·ligència o és per desesperació. Però també cal preguntar-nos si és Guardiola qui ha d'estar en aquest fangar. Si ningú del club pensa alçar la veu i denunciar el que hem vist. Si seguirem enviant comunicats o donarem un cop de puny sobre la taula. Laporta, i amb ell el seu discurs, eren excessius. Però en moments com aquest ell sol era capaç de protegir l'equip i el club. I sí, està molt bé distanciar-se de l'anterior mandat. Però, no fotem, el primer és el Barça. I ara toca arremangar-se i bregar amb la roba bruta.
