Sempre que irromp Laporta a escena no deixa indiferent a ningú. Aquest dimarts al "Matí de Catalunya Ràdio", Laporta ha tornat a buidar el pap. Ha engegat, de nou, el ventilador ple de merda i de veritats, ambdues no estrictament a parts iguals.

Entre altres coses, l'expresident ha avisat que es planteja tornar. Al seu interior, Laporta s'hi veu. Les seves paraules però, són més una amenaça que una proposta real. Primer, perquè estan fetes des del rancúnia. I segon perquè, a hores d'ara, no té ni l'equip ni el suport que es va guanyar el 2003.
No hauria de sorprendre tant l'estirabot de Laporta. El model esportiu que van idear ja no és imprescindible al club
Sembla evident que l'etapa Laporta no convida al retorn. L'expresident era un home d'estridències, de pics, capaç de sacsejar el barcelonisme quan més es necessitava però incapaç d'abaixar el to quan el moment ho requeria.

Dit això, dues reflexions. La primera: no hauria de sorprendre tant l'estirabot de Laporta. Al cap i a la fi, el model esportiu que van idear ja no és imprescindible al club. I poc a poc, la flama d'aquest estil (dins del terreny de joc), es va apagant. I de l'altra, cal recordar que, quan Laporta era president, Rossell treballava a l'ombra. Com s'ha de fer. Però ara que no ens diguin que Laporta divideix i és un oportunista. Cosa que, a més a més, és certa.