Florentino Pérez

El tot poderós ha dit prou. Ha donat un cop de puny sobre la taula i ha fet callar els heretges que proclamen les virtuts del joc i de la filosofia Barça. 'Ja n'hi ha prou', s'ha sentit des de dalt.

Tot i que no és d'estranyar. Les seves constants fórmules de desestabilitzar l'enemic no fan efecte, i la seva imatge, el seu poder, es debilita. Aquest Barça és més resistent del previst, i cal anar més enllà. Però el preu a pagar, pot ser molt alt. Massa.

El discurs del rei Florentino ha passat aquesta temporada per diverses fases, que convé analitzar. Primer, de proclamació i exaltació dels valors del madridisme. Aferrats a José Mourinho, calia destacar la renaixença de l'orgull madridista. D'aquesta etapa en destaquen proclames del tipus: "La filosofia del Madrid és la victòria". Però aquesta empenta inicial es va estroncar de cop. Quan la "filosofia del triomf" va fer un ridícul estrepitós al Camp Nou.
La tensió i crispació són, a hores d'ara, al límit i l'ambient pot petar en qualsevol moment
Aleshores va entrar en una segona fase. El cop havia estat molt dur per a la fe blanca i tocava arriscar, jugar fort. L'oratòria va anar encaminada a un suposat complot. 'Tothom està en contra nostre', era el missatge encriptat que transmetia. Una simple estratègia basada en la falsa acusació. Tu acuses algú d'haver fet alguna cosa, i aquest, per defensar-se, actua fent exactament el contrari. Però Florentino Pérez és prou llest com per no embrutar-se les mans, i va deixar aquest missatge en mans del seu entrenador. Ja se sap però, que qui calla, atorga. I Florentino ha callat. Bé, al final no, al final ha hagut d'admetre que el 'senyoriu' també pot ser denunciar constantment i en totes direccions. "El que diu Mourinho també és madridisme", ha pregat.

Però el Barça no es doblega. Es manté rebel, fort, impertorbable i fa créixer la distància, en punts i en moralitat, i el va deixant cada vegada en més evidència. S'acosta el tram decisiu del campionat i convé alçar la veu de nou.

Amb el risc de perdre els escèptics, però amb la certesa d'arrossegar els convençuts, Floren ha anat més enllà del compte. Ha etzibat una puntada de peu a la pilota del debat, i l'ha enviat del camp fins al laboratori, trencant amb tot el que quedava enmig. És conscient però, que això és gairebé una declaració de guerra (judicial), però és el preu que cal pagar per mantenir la idea de la filosofia del triomf.  I cal destacar que la denúncia prové des de l'altar més indicat. L'altaveu de la Conferència Episcopal Espanyola. El Barça pot i és obligat que es defensi, però el mal ja està fet.

El clima pre-bèlic dictat des de Madrid ho ha posat tot en perill. Les aficions, les institucions i la salut de l'esport català i espanyol. També la relació Catalunya – Espanya. I l'horitzó que es dibuixa és massa arriscat per imaginar-lo.

D'aquí a menys d'un mes, dos Madrid – Barça consecutius. Un decidirà la lliga, al Bernabéu, l'altre decidirà la Copa, a València. La tensió i crispació són, a hores d'ara, al límit i l'ambient pot petar en qualsevol moment. I sinó, que li ho preguntin a Manel Comas, entrenador català de bàsquet i comentarista de Televisió Espanyola durant la Copa del Rei de Bàsquet a Madrid. Un diari espanyol(ista) el va acusar de ser culer, i va estar a punt de ser agredit per uns aficionats blancs abans de la final. Que Floren ens agafi confessats.