A tres quarts de nou del vespre l'estadi tornarà a ser el de les grans ocasions. Perquè comença de nou la Champions, la competició per excel·lència. Però també perquè arriba el Milan, que per malament o avorrit que pugui arribar a jugar, sempre serà el rival d'Atenes, la màquina de Sacchi o la joguina de Berlusconi. El Milan és el Milan. I ja se sap que, en partits d'aquest estil, tothom dóna un punt de més. Jugadors i afició.

L'ambició ja no es pot dir que estigui intacta. Ara encara hi ha més fam. Fam d'esvair dubtes inexistents

Aquest graó, aquest passet és sensacional per a l'estat anímic de Guardiola i els seus. Que ningú no dubti que res no ha canviat, que el vestidor té tan clar com el seu entrenador que l'empat a Donosti va ser només una ensopegada. De fet, alguna cosa sí que ha canviat. L'ambició ja no es pot dir que estigui intacta. Ara encara hi ha més fam. Fam d'esvair dubtes inexistents.

Per això, aquest Barça – Milan de Lliga de Campions al Camp Nou arriba en el moment més idoni. Serà també un partit de retrobaments. Per Ibrahimovic, és clar. També per Van Bommel i les seves botifarres al Bernabéu. Però sobretot, perquè l'onze blaugrana es retrobi amb si mateix. I l'afició li ho agraeixi.