El procés de pau ha entrat en una nova fase. La potent bomba d'ETA ha acabat amb la realitat virtual que des de fa mesos pretenia imposar Zapatero. El president espanyol ha pecat d'un excés d'optimisme, un fet inexplicable si tenim en compte que ja fa temps l'esquerra abertzale advertia que les coses no anaven bé. Els senyals d'alarma estaven encesos, però La Moncloa seguia amb el mateix missatge: "es mantenen les expectatives, estem millor que fa tres anys i l'any que ve encara estarem millor". Les conviccions i les esperances de Zapatero no tenien base real.
Una vegada més -ja ho va fer en el debat de la reforma de l'Estatut de Catalunya- el líder del PSOE ha venut fum i ha incomplert compromisos. Mantenia l'optimisme mentre intentava arraconar al moviment independentista basc, sense perdre de vista el PP i, a més, presumint de no haver fet cap gest durant nou mesos d'alto el foc. Cap mesura de distensió s'ha activat des dels poders de l'Estat per engreixar el procés. L'atemptat és responsabilitat única d'ETA, però la greu crisi que afronta en aquests moments el procés de pau és un fracàs collectiu de tots els implicats, sense excepcions. En aquesta direcció d'autocrítica apuntava el lehendakari Ibarretxe fa uns dies en el seu tradicional missatge de cap d'any: "tots hem de reflexionar sobre com hem gestionat el procés". Ara toca gestionar la nova fase amb intelligència per part de tothom. El Govern espanyol i ETA han constatat, en aquesta primera volta, que si volen es poden fer mal mútuament, però que així no es va enlloc. Els mitjancers internacionals ja s'han posat a treballar perquè les parts recuperin la confiança perduda, o almenys les malfiances quedin controlades.
Són moltes les incògnites que ara mateix no tenen resposta. Com respondrà Zapatero a l'atac d'ETA? Amb detencions? I de cara a les eleccions locals de la primavera, els independentistes s'hi podran presentar? El PSOE dóna per suspès el procés de pau, però no el Govern basc ni tampoc la mateixa Batasuna. "El procés no està trencat i l'esquerra abertzale manté oberts tots els canals de comunicació", ha assegurat categòricament Arnaldo Otegi. ETA ha sacsejat l'escenari perquè Zapatero pretenia escriure tot sol el guió de l'obra i a més ser-ne el protagonista màxim. Però no ha pretès fer volar pels aires el teatre, és a dir, el procés. Això és el que pensa Alec Reid, el mossèn irlandès que, sobre el terreny, aconsella l'esquerra abertzale.
El PP està content. ETA ha posat contra les cordes a Zapatero. Al dirigent socialista li convé aparcar l'immobilisme, ha d'arriscar i oblidar-se d'equacions impossibles: desenganxar-se electoralment del PP, desgastar al moviment independentista basc, i capitalitzar -sense avenços- un procés de pau reconvertit en pura façana, buit de contingut. La bomba d'ETA calma els sectors més descontents de l'esquerra abertzale amb la marxa del procés, i per a Zapatero suposa més pressió. Ja no sols ha de fer front als atacs del PP, també li toca lluitar amb les renovades i poderoses resistències internes de diferents lobbys socialistes, que no comparteixen l'aposta del diàleg amb ETA. Davant l'opinió pública espanyola i dins el PSOE, el lideratge de Zapatero queda tocat. Pot sortir de l'escull mirant enrere, tornant al Pacte Antiterrorista, o ignorar les pressions, pròpies i alienes, i actuar amb audàcia. Això últim no li garanteix una victòria electoral a l'Estat espanyol, però sí que acostaria la solució al País Basc. Parlant de la bomba de Barajas, el ministre de l'interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, afirmava: "amb violència, res no és possible". La pregunta que ha de respondre Zapatero al llarg d'aquest 2007 és si sense violència, tot és possible, inclòs el dret d'autodeterminació.
