El parlament basc que sorgirà de les urnes el pròxim 1 de març no representarà la pluralitat política d'Euskadi. Un sector important de la societat quedarà fora. Per primera vegada l'esquerra abertzale no tindrà representants a la cambra autonòmica. L'acció combinada del govern espanyol, l'Audiència Nacional i el Tribunal Suprem evitarà que les candidatures independentistes "Democracia 3 Milions" i "Askatasuna" puguin presentar-se a aquests comicis. L'Estat és conscient que si no deixa fora de combat a l'esquerra abertzale, les forces constitucionalistes espanyoles tenen molt complicat conquerir el Palau d'Ajuria Enea.
En les últimes eleccions basques, les del 2005, ja els va fer nosa el Partit Comunista de les Terres Basques. Aquesta formació va aconseguir nou escons, i Zapatero, Rubalcaba i Garzón van permetre la seva presència a les urnes perquè en aquell moment la il.legalitzada Batasuna i el PSOE preparaven en secret el procés de pau que es va iniciar la primavera del 2006 amb l'alto el foc permanent decretat per ETA. Al 2005 la conveniència política de Zapatero va fer possible que el Partit Comunista de les Terres Basques passés tots els filtres judicials. Quatre anys més tard, la situació és ben diferent però també es tornarà a imposar la conveniència política de Zapatero, ara en negatiu: el PSOE no vol que l'esquerra abertzale estigui al parlament de Vitòria.
La coalició PNB-Eusko Alkartasuna va perdre quatre escons i 150 mil vots en el darrer enfrontament electoral. Ibarretxe va punxar, però no tant com s'esperaven els partits d'obediència espanyola. Els analistes de Madrid van començar llavors a fer càlculs i de seguida van arribar a una conclusió que es va publicar el 20 d'abril de 2005 en el diari El Mundo: "La situación sería diferente si retiramos del mapa político a Guipúzcoa -la plaça forta del moviment independentista- y extrapolamos los resultados a un Parlamento vasco figurado representado por alaveses y vizcaínos. En este caso, los constitucionalistas contarían con el número suficiente de votos para formar Gobierno. El PP, con 17, y el PSE, con 19, sumarían 36 escaños, mientras que el tripartito se quedaría en 32."
I llestos. Per dur a terme aquest pla, Zapatero no pot esborrar del mapa a un territori com Guipúscoa. Ara bé, el president espanyol disposa d'un instrument molt útil per eliminar l'opció política independentista: la Llei de Partits. Guipúscoa no es mou d'on està però la neteja de candidats, electors i de vots indesitjables. Amb aquesta amputació ideològica retalla les forces del bloc abertzale i confia que el bloc constitucionalista espanyol s'imposi per primera vegada i catapulti al socialista Patxi López com a Lehendakari. Il·legalitza que fa fort. Aquesta és la màxima que apliquen Zapatero, Rubalcaba i Garzón de cara als comicis del 1 de març. Un afany il·legalitzador que ja han sofert un bon nombre de formacions, plataformes i organitzacions basques des que el Congrés dels Diputats va aprovar la Llei de Partits el 2002. Per cert, una Llei de Partits que va ser recorreguda en el seu dia per Batasuna davant la justícia europea. Després d'una llarga cursa judicial que ha durat anys, s'espera una sentència del Tribunal d'Estrasburg sobre aquesta qüestió en dos mesos. Segons quina sigui la resolució dels jutges europeus, l'estratègia espanyola del "tot és ETA" per il·legalitzar als independentistes bascos pot tenir els dies comptats. Caldrà veure també qui és el Lehendakari d'aquí dos mesos. Si és Patxi López els socialistes, amb les il·legalitzacions, hauran aconseguit el seu objectiu.
