Felipe González era conegut com l'encantador de serps. Quan era president espanyol, seduïa tan bé als seus interl.locutors que tothom sortia del Palau de La Moncloa amb les mans buides però content. A l'antic dirigent del PSOE no li fallava mai l'eròtica del poder, sabia utilitzar-la en profit propi i era la seva millor arma per desactivar els adversaris. Zapatero no sedueix. Adopta nombrosos compromisos, és molt ambigu amb les paraules i qui ha negociat amb ell sempre es queda amb la lectura més positiva de la conversa. Greu error. Amb l'actual líder socialista tothom acaba marejat, decebut, cansat i frustrat. Aquests són els símptomes que pateixen els negociadors de Nafarroa Bai. Porten un mes negociant amb Zapatero a través dels seus representant a Navarra, el tàndem Fernando Puras-Carlos Chivite.
La mateixa nit de les eleccions del 27 de maig, la coalició abertzale va oferir la mà al PSN per impulsar el canvi en aquesta comunitat. Després d'onze anys de polítiques conservadores i antibasques de Miguel Sanz, de la Unión del Pueblo Navarro, existia una possibilitat de desbancar del poder a la dreta regionalista cosina germana del PP. Des del començament, els partits que formen NaBai (Aralar, Eusko Alkartasuna, PNB i Batzarre) ho van posar molt fàcil als socialistes: sent la segona força de Navarra estaven disposats a cedir la presidència de l'executiu autonòmic a Puras, no proposarien cap reivindicació abertzale que pogués molestar als seus potencials socis. Res, doncs, de penjar ikurrinyes dels ajuntaments i, per suposat, res de convocar un referèndum per fusionar Euskadi i Navarra encara que aquesta mesura estigui contemplada a la Constitució espanyola que tant diu defensar el PSOE. A Nafarroa Bai només li ha faltat demanar perdó per existir i per haver-se presentat a les eleccions. Davant de tanta predisposició al pacte, la resposta dels homes de Zapatero ha estat la de practicar l'embolica que fa fort amb subterfugis per guanyar temps, no comprometre's a res i promoure l'avorriment entre els abertzales.
Fa un mes, NaBai plantejava negociar en el mateix paquet un govern de coalició i l'alcaldia de Pamplona. Navarra la presidiria Puras, com hem dit, i l'ajuntament de la capital seria per a Uxue Barkos, de Nafarroa Bai. Amb l'excusa que no volien votar el mateix que els dos regidors d'ANB, els socialistes van regalar l'ajuntament a UPN.
NaBai va respirar profundament i, agafant paciència, es va fixar com objectiu presidir la Mesa del Parlament. El PSN va contestar que no podia ser que un abertzale encapçalés aquesta institució i, finalment, la va presidir la socialista Elena Torres amb el suport... d'UPN!
Malgrat tots aquests menyspreus, NaBai no va llençar la tovallola i, és clar, els socialistes es van inflar encara més. La tercera força de Navarra imposava l'agenda i el ritme de les negociacions, evitava parlar de coalició de govern i, fins i tot, gosava no tancar la porta a una entesa amb Miguel Sanz. Els abertzales van llençar un ultimàtum a Puras amb un seguit de condicions que el PSN no va complir i les converses van seguir com si res no hagués passat. Les diferències sobre qüestions bàsiques es mantenen: euskera, autogovern i col.laboració Navarra-Euskadi. Però al marge d'aquests esculls i per facilitar l'acord, Zapatero s'ha superat. Els socialistes proposen un curiós repartiment de carteres de l'hipotètic futur govern: dues conselleries per a PSN, dues per a NaBai , una per a Esquerra Unida i les sis restants les assumirien persones independents designades per Fernando Puras amb la col.laboració de Carlos Chivite, secretari general dels socialistes navarresos. Chivite i l'UPN, per cert, poden tenir diferències sobre aspectes socials, però comparteixen el mateix espanyolisme pel que fa al model de l'Estat. A Navarra la presa de pèl de Zapatero continua i ja no té la culpa qui enganya, sinó els que s'empassen totes les mentides i paranys sense posar-hi cap fre.
Nafarroa Bai també serà responsable de l'engany si persisteix en l'error de confiar en el PSOE en comptes de plantar-se davant les contradiccions, deslleialtats i mentides de Zapatero.
