Encara que des de fora l'actual situació política basca pugui semblar molt complicada, algunes coses es comencen a clarificar. Una d'elles, per exemple, és l'estratègia que a curt i mig termini pensa desplegar el PNB després de la fallida consulta. El Lehendakari va prometre fa un any, quan va exposar els seus plans en el parlament basc, que el 25 d'octubre de 2008 a les 9:30 del matí acudiria a votar al seu col·legi electoral de Laudio, a Àlaba. Sabia perfectament, des de l'inici, que la projectada consulta mai no seria una realitat encara que en públic insistís en mantenir just el contrari. Després de dotze mesos d'un optimisme antropològic a prova de bombes, Ibarretxe ha començat el nou curs polític assumint que la seva consulta -en contra d'ETA i a favor del diàleg polític- no passarà el filtre del Tribunal Constitucional.
No és un sobtat bany de realisme, només que el PNB d'Ibarretxe, Urkullu i Egibar ha encetat la segona fase del pla: toca recollir els fruits electorals del no d'Espanya a la capacitat de decisió dels bascos. Està en joc veure qui es farà amb la seu del Palau d'Ajuria Enea en els comicis autonòmics que es podrien celebrar al febrer o al març de l'any que ve. El duel entre Juan José Ibarretxe i el socialista Patxi López es presenta intens. A can Sabin Etxea es temen que en aquesta ocasió les coses aniran molt ajustades i que el risc de perdre la Lehendakaritza és real. La qüestió ara és encertar amb l'estratègia per sumar més vots que el PSE.
La primera mesura que ha pres el PNB per aconseguir-ho és acatar la prohibició de la consulta abans, fins i tot, que aquesta s'hagi produït. Ibarretxe i Urkullu han deixat molt clar que acataran la llei espanyola i que es guardaran la consulta al calaix. La segona iniciativa és anunciar que, tot seguit, demandaran l'Estat espanyol davant dels tribunals europeus per vulnerar drets i llibertats fonamentals dels bascos. Passaran anys, uns quants, abans no diguin la seva els jutges d'Estrasburg. A més, la solució del conflicte basc no és a Europa, sinó a Euskal Herria. La Unió Europea només ajudarà si els bascos desenvolupen una política de fets consumats en clau sobiranista. I de moment això no passarà perquè l'esquerra abertzale està illegalitzada i minada judicialment i perquè el PNB no desitja enfrontar-se democràticament amb l'Estat. Tot el contrari. Com és possible que el PNB estigui disposat a recolzar els pressupostos del mateix Estat que prohibeix la consulta? Com és possible que el PNB denunciï Espanya a la justícia europea i a la vegada hagi iniciat les converses amb el PSOE per integrar-se en les institucions de l'Estat (Consell General del Poder Judicial i Comissions Nacionals de l'Energia i de Telecomunicacions) de les quals va ser expulsat en temps de José María Aznar? s compatible collaborar amb el govern espanyol que, en paraules del mateix Ibarretxe, ha liquidat l'autogovern basc presentant un recurs contra la llei de consulta aprovada per la majoria del parlament de Vitòria?
Liderar l'alliberament de la nació basca o gestionar una part d'Espanya en forma de comunitat autónoma, aquesta és l'eterna qüestió. Davant aquesta doble possibilitat el PNB creu que les eleccions les guanyarà oferint gestió autonòmica als ciutadans i no pas pràctica abertzale. Fa temps que els penebistes són dalt d'una bicicleta estàtica. Pedalegen i pedalegen, però no es mouen del lloc. Porten recorreguts molts kilòmetres però no se'n van d'Espanya. Volen una Euskadi que s'assembli a Singapur, Finlàndia i els Estats Units, segons el projecte estratègic d'Urkullu batejat com "Think Gaur Euskadi 2020". Altres referents internacionals queden descartats: Escòcia, Irlanda del Nord o el Québec, tots ells amb el dret d'autodeterminació reconegut pels Estats respectius i, el més important, amb voluntat d'exercir-lo fins a les últimes conseqüències.
