La política basca no sols s’està judicialitzant. També està sotmesa a un procés d’internacionalització. El primer efecte és negatiu, el segon molt positiu. Els focus europeus han il.luminat i han deixat al descobert una de les parts fosques del no-procés de pau basc: la situació d’Iñaki de Juana Chaos. L’entrevista que el pres d’ETA ha concedit al prestigiós diari britànic The Times ha sacsejat moltes consciències i ha posat en evidencia a Zapatero. Pel rotatiu de Londres, la vaga de fam d’Iñaki de Juana Chaos posa Zapatero en una “situació impossible” i demostra que “no controla la situació”.
Queden greument tocats el prestigi del líder del PSOE i la imatge de la democràcia espanyola. The Times ha fet enrojolir Zapatero i ha posat de relleu la seva incapacitat per buscar una sortida al conflicte basc. Al Regne Unit, el cas d’Iñaki de Juana Chaos recorda el de Bobby Sands, el pres de l’IRA que va morir a la presó, el 1981, per una vaga de fam que va ignorar la llavors primera ministra, Margaret Thatcher. No deixa de ser una paradoxa que la gestió de Zapatero, el polític teòricament cridat a convertir-se en el Tony Blair espanyol, s’assembli més, ara mateix, a la conservadora “Dama de ferro” que no pas al seu homòleg laborista i un dels principals artífexs de la pau al nord d’Irlanda.
Aquesta setmana un antic pres de l’IRA assegurava, en roda de premsa a Sant Sebastià, que Blair no hagués permés mai una situació com la que pateix de Juana Chaos. La veritat és que a “un home de pau” –així va definir Zapatero a l’exmembre del Comando Madrid- no se’l maltracta d’aquesta manera, impedint que quedi en llibertat malgrat haver complert la seva condemna de vint anys de presó. A Europa no ho entenen.
Mentre, Batasuna continua transitant per la via irlandesa. L'última proposta de l’esquerra abertzale per resoldre el conflicte passa per crear un “Stormont a la basca”, és a dir, per crear una entitat autònoma basco-navarresa amb el dret d’autodeterminació reconegut per l’Estat espanyol. És un camí possibilista que no suposa cap renúncia per al Moviment d’Alliberament Nacional Basc, ja que aquesta fórmula hauria de permetre accedir a la independència en el futur, quan la majoria dels habitants d’aquests territoris puguin guanyar un referèndum de secessió a les urnes. Es tracta, per tant, d’un marc que el partit d’Arnaldo Otegi considera com una estació de trànsit, de pas obligat abans d’aconseguir la sobirania plena per mitjans polítics i democràtics.
Batasuna ha fet una proposta similar pel País Basc francés. L’eventual fusió d’Euskadi i Navarra –possibilitat contemplada en la Disposició Transitòria Quarta de la Constitució espanyola- alteraria la correlació de forces de les dues comunitats i, possiblement, seria el PSOE la força majoritaria del nou ens basc.
Un lehendakari socialista per a la part d’Euskal Herria sota domini espanyol, que necessitaria el suport de les forces abertzales, per governar amb tranquilitat. Un escenari que no fa por a Batasuna –perquè quedaria reconeguda la unitat dels territoris bascos- però que preocupa i, molt, al PNB. La formació de Josu Jon Imaz és, de moment, la principal força d’Euskadi, però a Navarra i al País Basc francés la seva implantació és molt feble. En una situació política normalitzada, sense partits il.legalitzats, l’esquerra independentista lidera tradicionalment el bloc abertzale a Navarra.
Per aquesta raó, la unió basco-navarresa no només espanta a la dreta espanyola. El PNB farà tot el possible per desactivar la iniciativa de Batasuna perquè altera els plans d’Imaz de “captivar Espanya” per convertir-se en el soci privilegiat del PSOE, tant a Madrid com a Vitòria. Encara que el preu per continuar en el poder sigui a costa de mantenir la partició territorial de la nació basca. El futur d’un sector del PNB, doncs, passa novament –com a la Transició- per una Navarra separada de les seves germanes d’Àlaba, Guipúscoa i Biscaia.
