La resolució del Cas De Juana, impulsada per Zapatero, ha tingut dos efectes fulminants i contraposats. Mentre a Espanya ha tibat al màxim l’enfrontament entre populars i socialistes, a Euskadi els ànims s’han calmat. L’escalfament espanyol i el refredament basc confimen, una vegada més, l’existència de dues maneres ben diferents de percebre la realitat. Des que el pres d’ETA va ingressar a l’Hospital Donostia, la kale borroka ha desaparegut.
Fa dies que no es produeixen sabotatges. Aquesta violència de “baixa intensitat” practicada per l’esquerra abertzale ha sortit d’escena. Per contra, l’extrema dreta ha pres el relleu. Grups d’ultres han atacat amb còctels molotov una seu del PSOE a Alcalá de Henares, embruten les parets de les ciutats espanyoles amb pintades contra Zapatero, i es deixen veure en las concentracions i manifestacions anti-PSOE amb banderes franquistes, sense complexes. La radicalitat del nacionalisme espanyol més exacerbat va en augment mentre, en paral.lel, el moviment independentista basc modera el seu discurs i evita provocar situacions incòmodes per als socialistes.
Hi ha una mena de treva tàcita entre el PSOE i l’esquerra abertzale, un pacte implícit de no-agressió que s’explica perquè continuen treballant en secret per reconstruir el procés de pau a les portes d’unes eleccions municipals que seran claus per a Zapatero, per a Batasuna i per al PP. Els de maig són molt més que uns simples comicis locals. Mentre populars i socialistes es barallen sobre qui ha fet més o menys per combatre a ETA, els independentistes seuen a la grada i esperen. Fins i tot, en el marc d’aquest discurs més tranquil, el coordinador de la Mesa Nacional de Batasuna, Joseba Permach, diu que les dues formacions espanyoles estan oferint un “espectacle lamentable. Aquest debat no ens porta enlloc, ha d’haver-hi una aportació molt més constructiva per part del PSOE i d’una oposició que està demostrant que està disposada a fer qualsevol cosa per avortar les possibilitats d’un procés de pau obert a Euskal Herria.”
Això sí, Batasuna reclama a Zapatero que deixi de “mirar permanentment” al PP i que aposti, sense embuts, per trobar una sortida política i democrática al conflicte basc. Un altre dirigent, Pernando Barrena, confirma que, entre bambalines, hi ha contactes i converses entre els partits bascos –inclosos el PNB i el PSE- i Arnaldo Otegi avança que, si existeix voluntat, l’acord polític per debloquejar l’actual situació d’impasse podria arribar en qüestió de setmanes. L’eqüació que permetria obrir un nou escenari a Euskadi continua passant pel que no va ser possible l’any passat: que el PSOE, el PNB i Batasuna tanquin un pacte per crear una Mesa de Partits amb una agenda política oberta –que inclogui a tots els projectes, també l’independentista- i que en aquest fòrum puguin seure totes les forces basques –també l’esquerra abertzale, malgrat la il.legalització que pateix-. En això s’està treballant. Si aquests esforços acaben bé, s’espera un nou comunicat d’ETA “en positiu” abans de principis d’abril, que es quan acaba el termini per presentar candidatures a les eleccions municipals i forals. El gest de distensió d’ETA apuntaria en la direcció d’obrir un nou procés de pau, injectaria oxígen al PSOE i a l’esquerra abertzale i –molt probablement- el PP l’aprofitarà per acusar a Zapatero d’haver cedit al “xantatge dels terroristes”. Al president espanyol però, no li queda cap altre alternativa: se l’ha de jugar i apostar per una pau basca si no vol ser fagocitat per una dreta cada dia més radicalitzada i amb l’objectiu prioritari de recuperar el poder a qualsevol preu.
