Ha costat però finalment les Corts espanyoles han assumit la petició del parlament basc i han decidit "blindar" el Concert Econòmic. Encara que sembli el contrari, el "blindatge" no suposa cap dosi d'immunitat sobrevinguda per a les províncies forals basco-navarreses, sinó que s'equipara a la resta de comunitats autònomes de l'Estat.
Parlar de "blindatge", doncs, no és correcte. Seria més apropiat parlar d'equiparació. Fins ara les lleis forals podien ser qüestionades per particulars davant els tribunals ordinaris. Amb el "blindatge/equiparació" les lleis forals només podran ser recorregudes davant el Tribunal Constitucional, com passa amb les lleis autonòmiques. Sempre que es toca el Concert Econòmic, l'espanyolisme -en especial el Partit Popular però també alguns sectors jacobins del PSOE- aprofita per denunciar el privilegi que suposa per als bascos gaudir d'aquest règim tributari singular. I és cert.
La Constitució espanyola reconeix privilegis tributaris a Biscaia, Àlaba, Guipúscoa i Navarra. Cadascuna d'aquestes províncies disposa d'una hisenda pròpia que recapta els diners, fixa impostos i entrega una "quota" a l'Estat en concepte de "lloguer". Euskadi i Navarra són fiscalment sobiranes. Per tant a Espanya no hi ha una hisenda única, sinó cinc. I és així per una decisió arbitrària d'Espanya. De fet, podríem dir que un rebesavi ideològic de l'actual PP, Antonio Cánovas del Castillo, és el responsable d'aquesta graciosa concessió espanyola als territoris bascos. El malagueny Cánovas del Castillo va ser l'artífex de la restauració bornònica a Espanya, en la persona del rei Alfons XII, fou l'autor de la Constitució de 1876 i en el seu currículum polític consta també haver estat el màxim responsable de l'abolició dels Furs basco-navarresos, el 1878.
Aquest president del govern espanyol de finals del XIX aprofità la derrota dels carlins per carregar-se les últimes institucions que obstaculitzaven la unitat nacional i constitucional. Una gran passa cap a la unificació imposada ja s'havia donat el 1716, amb el Decret de Nova Planta contra les llibertats dels territoris catalans i de l'Aragó. Els Furs bascos eren la qüestió pendent de l'Espanya castellana uniformitzadora i centralista, al servei de la qual estava Cánovas del Castillo. El polític andalús va veure clar que la guerra carlina era la millor oportunitat per trencar el pacte foral que durant segles regulava les relacions basco-castellanes. A partir de llavors tot quedà supeditat a la unitat constitucional espanyola. Però les elits liberals basco-navarreses, profundament espanyolistes de cor i de butxaca, van criticar que des de la Cort de Madrid es castigués per igual a tot el poble basc per la seva aposta carlina.
Per solucionar aquest efecte col·lateral negatiu sobre les classes privilegiades d'Euskal Herria, Cánovas s'inventà el 1882 el règim de Concerts Econòmics. De la desfeta carlina i de l'incumpliment del pacte foral per part d'Espanya sorgí el PNB, fundat el 1895 per Sabino Arana. A partir de llavors, el pare del nacionalisme basc identificà foralitat amb espanyolisme i proclamà que la única via que li quedava a Euskadi era la independència política. Durant la dictadura, fins i tot Franco respectà la singularitat fiscal d'Àlaba i Navarra, per la seva contribució al cop d'Estat contra la República, i derogà el Concert Econòmic en el cas de les "traïdores" Biscaia i Guipúscoa.
A la mort de Franco el PNB exigí la restauració plena del Concert Econòmic, reivindicació que aconseguí després d'intenses negociacions amb la UCD del falangista reconvertit en president democràtic, Adolfo Suárez. Amb ell l'especifitat basca quedava novament integrada i assumida en la legalitat espanyola fins als nostres dies. La caverna espanyolista ha de saber que l'actual Concert Econòmic no és un invent del nacionalisme basc, sinó d'un nacionalista espanyol, el conservador Antonio Cánovas del Castillo, autor, per cert, d'aquesta frase tant plena de resignació: "Español es aquel que no puede ser otra cosa".
