En matèria basca el PSOE s'ha fixat tres objectius: desallotjar del poder el PNB -propòsit aconseguit gràcies a la Llei de Partits i a un pacte de governabilitat a Euskadi entre el PSE i el PP- la derrota d'ETA i la deslegitimació de l'esquerra abertzale. Des que ETA va nèixer ara fa mig segle
tots els ministres de l'interior espanyols han especulat sobre l'estat de salut de l'organització basca. En contra del que asseguren els portaveus polítics i mediàtics de l'Estat, a ETA no se la pot derrotar. s cert que l'acció policial i judicial la poden afeblir, però no pas erradicar. La desactivació total d'ETA no vindrà de la força, sinó del diàleg i la negociació.
Avui ETA no disposa de tants escamots com als anys 80, és veritat, però el debat sobre la feblesa d'un grup armat s'acaba en el moment que un sol comando, o una sola persona aconsegueix fer volar pels aires la T-4 del pàrking de Barajas o el districte financer de Londres. El problema per a l'Estat espanyol és un altre, és el suport social de l'independentisme basc. Arnaldo Otegi va dir que les últimes eleccions europees servirien a l'esquerra abertzale per comptar-se.
Al marge de les irregularitats i dels "errors" comesos en el registre de recompte dels vots per part del ministeri de Rubalcaba, Iniciativa Internacionalista ha tornat a situar en el mapa polític als independentistes invisibles i il.legalitzats: gairebé 140 mil vots a Euskadi i Navarra, per davant i a força distancia d'Aralar i Eusko Alkartasuna junts. Sis anys després de l'aplicació de la Llei de Partits, les bases de l'esquerra abertzale resisteixen i aprofiten qualsevol ocasió per reivindicar/recordar la seva existència. No es pot acabar amb un comando polític format per 140 mil persones.
Amb tot, els responsables policials d'Espanya, Pérez Rubalcaba, i Euskadi, Rodolfo Ares, ho continuen intentant. Una de les prioritats de l'actual govern basc és desgastar les arrels de l'esquerra abertzale. Els bons resultats d'Iniciativa Internacionalista a Euskal Herria no han agradat gens ni mica als socialistes i ara es disposen a passar al contra-atac. El mateix Patxi López ha avançat la nova ofensiva que es prepara contra el moviment independentista: "Hem de ser més bel.ligerants. No m'ha semblat una bona notícia que aquest món hagi tingut la possibilitat de jugar, una vegada més, amb la democràcia en aquestes eleccions.
Els vots aconseguits per Iniciativa Internacionalista em diuen que, malauradament, aquest món de l'abertzalisme radical continua tenint la seva força i que hem de ser més contundents a l'hora de deslegitimar tot el que suposa una aproximació a la violència, una cobertura política del terrorisme, tot el que suposa recolzament social a qui sols entèn que els objectius polítics s'aconsegueixen a través de l'atemptat, l'assassinat, i de l'amenaça. Des de la política hem de ser molt més contundents a l'hora d'intentar que no hi hagi ni un sol espai públic per als que no assumeixen les eines de la democràcia."
Paraules del líder del PSE que revelen la inutilitat de l'estratègia seguida fins ara contra l'esquerra abertzale i que porten a fer-nos una pregunta: Un Estat que de manera obstinada nega la realitat, que impedeix a l'enemic polític fer política i que bloqueja les sortides dialogades, és un Estat fort o feble?
