"Això és un acte que liquida la qualitat de la democràcia. Això és inacceptable en un país com el nostre". Aquestes dues sentències no les ha pronunciat cap dirigent abertzale, ni tampoc fan referència a la prohibició de les candidatures independentistes Askatasuna i Democràcia 3 Milions, que no es podran presentar a les eleccions basques. L'autor de les frases és Mariano Rajoy, i amb elles el líder del PP denuncia una suposada trama político-judicial contra la seva formació. Es refereix a l'últim escàndol que ha esquitxat a la família dels populars: la corrupció. El jutge Baltasar Garzón investiga una xarxa, que inclou a antics alts càrrecs del partit, per la seva presumpta implicació en delictes com el suborn, el tràfic d'influències o el blanqueig de capitals. Últimament per l'Audiència Nacional només estan citats independentistes bascos i persones vinculades directament o indirecta amb el PP.
A Rajoy se li acumulen els problemes. Plou sobre mullat. Si fa unes setmanes la polèmica política estava centrada en les lluites internes del PP madrileny -entre Esperanza Aguirre i Ruiz Gallardón-, amb espies inclosos, ara toca el torn dels corruptes. I tot això passa en el pitjor moment per a una força política, quan comencen les campanyes electorals a Galicia i Euskadi. Els populars parlen de conspiració, veuen una mà negre en els dos escàndols destapats recentment. Una tesi conspirativa que s'ha vist abonada quan s'ha sabut que el jutge Garzón i el ministre de justícia, el socialista Fernández Bermejo, van coincidir fa uns dies en una cacera a Jaén.
Tothom sap que durant el franquisme el futbolístic i el cinegètic eren dos àmbits on es feia política pura i dura. La llotja de l'estadi del Reial Madrid i les caceres organitzades per Franco eren llocs on els vips del règim traficaven amb influències i gestionaven el poder. Amb aquesta tradició tant espanyola recollida en la pel·lícula de Berlanga "La escopeta nacional", no ha d'estranyar a ningú que el PP cregui que Garzón i Bermejo van fer molt més que disparar trets quan es van trobar pels turons andalusos perseguint cérvols. Rajoy sap com se les gasta Espanya i és conscient de totes les maniobres inconfessables -per brutes- que han impulsat PP, PSOE i el món judicial espanyol contra l'independentisme basc. Ara tem que algú estigui fent el mateix contra el PP. Mentre no es confirmi la teoria conspirativa de Rajoy només es pot pensar malament i encertar. s evident que el PSOE és el principal beneficiat de la crisi del PP. No sembla que els socialistes estiguin massa interessats en que els populars obtinguin un bon resultat a Euskadi per unir forces suficients i desallotjar del poder els penebistes.
Potser les intencions del PSE passen per una entesa amb un PNB que jubili a Ibarretxe i amb un govern basc, és clar, presidit i controlat per Patxi López. Aquest seria l'escenari més còmode per a Zapatero. L'enquesta del Centre d'Investigacions Sociològiques situa el PNB com el guanyador de les eleccions però sense possibilitat de sumar la majoria absoluta reeditant el tripartit o un tetrapartit, amb Aralar. El PSE, en canvi, sí que podria arribar al Palau d'Ajuria Enea si pactés amb el PP i amb Unión Progreso y Democracia, la formació de Rosa Díez, que aconseguiria entrar al parlament basc amb un representant. La suma de penebistes i socialistes també dona, i amb escreix, la majoria absoluta. Així estan les coses a l'inici de la campanya. Molt ajustades com ja s'esperava i amb l'esquerra abertzale figurant com la primera víctima d'aquesta cacera política desfermada a Euskadi. La peça més cobdiciada, ara mateix, és Ibarretxe. Totes les molèsties político-judicials que s'estan prenent a Madrid persegueixen un sol objectiu: reduir al màxim el poder que el PNB ha acumulat durant els últims 30 anys i afeblir també el bloc abertzale -encara avui majoritari- a la cambra autonòmica. Primer això i, a partir del dos de març, Zapatero ja pensarà com li convé gestionar la nova situació que sorgirà de les urnes.
