Sembla que EA torna als orígens. Després de vuit anys de coalició electoral amb el PNB, Eusko Alkartasuna ha decidit presentar-se en solitari a les pròximes eleccions basques, previstes per l'any que ve. El partit fundat el 1986 pel Lehendakari Carlos Garaikoetxea va néixer fruit d'una escissió del PNB. El pas del temps, però sobretot la necessitat de sumar vots per evitar que el "nacionalisme democràtic institucional" perdés el poder, ajudaren a que PNB i EA curessin, més o menys, les ferides obertes arran la traumàtica ruptura.
Ara, la formació abertzale -integrada en el tripartit d'Ibarretxe- renuncia a l'aixopluc de "la casa del pare" i torna a recuperar el seu paraigües propi. En solitari, aspira a obtenir entre sis i nou parlamentaris. L'últim cop que es va presentar sense l'ajut i cobertura del PNB va ser el 1998. Llavors el candidat va ser el carismàtic Garaikoetxea i aconseguí sis escons a la cambra autonòmica.
Unai Ziarreta, l'actual president del partit, serà el candidat en els comicis del 2009 i és qui aquests dies s'ha dedicat a criticar sense embuts l'estratègia del seus encara socis de govern a Vitòria. Segons Ziarreta, en el PNB "s'està produint una certa involució política cap a unes posicions que nosaltres enteníem que ja estaven superades. En cap moment hem vist dins del PNB una voluntat real de fer una reflexió estratègica de fons, de cara al futur, en termes sobiranistes. El PNB no contempla la possibilitat d'una confrontació democràtica, sempre pacífica, amb l'Estat espanyol."
Un altre dels dirigents d'EA, Rafa Larreina, concreta les acusacions: "En els últims mesos el PNB s'ha anat allunyant de la qüestió sobiranista. s evident que no ha mantingut el discurs de la consulta i, a més, l'aposta de portar el dret a decidir davant les instàncies europees ha estat frenada per part de sectors importants del PNB". El diagnòstic de Larreina és que el Partit Nacionalista Basc ha iniciat una "deriva cap l'autonomisme" en detriment de les posicions sobiranistes.
A Sabin Etxea rebutgen totes aquestes acusacions. El PNB respecta però no comparteix la decisió d'EA i molt menys accepta els arguments que s'han donat per justificar la ruptura de la coalició electoral. Iñaki Gerenabarrena, president del partit a Àlaba, assegura que "el PNB és tan sobiranista i tan abertzale com qualsevol de les altres forces abertzales, i la història ens demostra que, fins i tot, molt més." Malgrat les crítiques i la ruptura, els màxims responsables del PNB s'han afanyat a deixar molt clar que durant la comtessa electoral, EA no serà considerat un adversari polític.
Els socialistes bascos tenen una oportunitat d'or per fer-se amb el govern d'Euskadi i segueixen amb recel tots aquests moviments. Patxi López creu que Eusko Alkartasuna i el PNB han agafat la calculadora i han vist que, per guanyar les eleccions, la millor fórmula és pescar vots per separat i després tornar a ajuntar-se: "Potser (PNB i EA) han fet un càlcul electoral, amb una Eusko Alkartasuna que intenta atraure el vot de l'abertzalisme radical, defensant de manera contundent la independència i, d'aquesta manera, anar per separat i sumar després. De fet, estic convençut que la vocació d'EA és aliar-se un altre cop amb el PNB després de les eleccions." Eusko Alkartasuna ja ha descartat tota mena de pacte postelectoral amb socialistes i populars. Per tant, la del líder del PSE és una hipòtesi que entra dins del que és possible. Si fos així, EA actuaria com el "braç radical" del PNB, fingint un allunyament polític, per guanyar-se el favor i el vot de les bases de la il·legalitzada Batasuna, que no es podrà presentar a les eleccions. Després, el partit de Ziarreta posaria els seus parlamentaris al servei del candidat del PNB, Juan José Ibarretxe, per garantir la seva reelecció com a Lehendakari. El temps dirà si l'aposta d'EA és sincera o si les sospites de López tenen fonament.
