ETA militar està en treva però els militars espanyols no. A través de la Guàrdia Civil el gabinet de Zapatero ha activat les accions armades ofensives i ha detingut a nou suposats dirigents d'Ekin, organització política de l'esquerra abertzale. Durant l'operació -la primera des que ETA decretà un alto el foc- s'han escorcollat una trentena de vivendes i locals i no s'ha trobat ni una sola arma. Els militars només s'han incautat d'una pila de papers.
El ministre de l'Interior afirma que amb aquestes detencions es "redueix la capacitat de mobilització social d'ETA" -o sigui que reconeix que ETA conserva encara la capacitat de mobilitzar a ciutadans bascos- i ve a dir que el cop afecta al "sector ortodox" de l'esquerra abertzale i que això ajudarà al "sector possibilista" a desmarcar-se d'ETA. La teoria de Rubalcaba es demunta de dalt a baix perquè resulta que el líder del "sector possibilista", Arnaldo Otegi, és a presó acusat, precisament, d'haver dissenyat l'estratègia per superar la violència i abraçar només els mètodes polítics i democràtics. Una estratègia que ha estat assumida pel conjunt de l'esquerra abertzale. Si Rubalcaba, de veritat, volgués donar ales a aquells que aposten per enterrar la destral de guerra només ha fer una cosa ben simple: obrir la porta de la cel.la d'Otegi i deixar-lo fer.
Resulta curiós veure com l'alto el foc indefinit i unilateral ha provocat un canvi de papers: ETA ha deixat de ser una màquina de vulnerar drets humans i ara qui els trinxa sense miraments és l'Estat espanyol que continua detenint persones que es dediquen a fer política sense empunyar cap arma i també prohibeix manifestacions convocades a favor de respectar tots els drets, inclós el de la vida. Perquè això és el que ha prohibit dues vegades consecutives el tribunal espanyol, dues marxes que tenien com a primera exigència "la superació de tota situació d'excepció o de violència" i com a segona "el dret a la vida i a la llibertat". Ha estat una jugada a tres bandes que ha deixat en evidència als seus protagonistes.
El govern basc va comunicar a l'Audiència Nacional tota la informació relativa a les manifestancions convocades per un moviment social plural que va des de la il.legalitzada Batasuna fins als pacifistes de Lokarri passant per Eusko Alkartasuna, Aralar, els sindicats ELA i LAB, en total gairebé una cinquantena de partits, organitzacions i associacions a favor dels drets civils i polítics. Llavors el govern espanyol demanà a la fiscalia de l'Audiència Nacional que sol.licités al jutge la prohibició de les marxes, de la primera que s'havia convocat feia dos mesos, abans de l'estiu, i de la segona que es va organitzar com alternativa. L'Audiència Nacional va acceptar la petició i estampava el segell de "prohibit manifestar-se" amb l'argument que l'acte podia derivar en un delicte d'enaltiment del terrorisme.
El jutge, doncs, retallà un dret fonamental basant-se en uns fets que no havien passat. Segons el president dels populars bascos, Antonio Basagoiti, manifestar-se a favor de tots els drets pels carrers de Bilbao tenia aquesta connotació: "Alguns es manifestaran de manera imaginària amb la pistola a la funda". I Patxi López s'escandalitza perquè en la nova fase que ens trobem ETA i l'esquerra abertzale exigeixen respecte per a tots els drets humans. "A Euskadi -assegura el Lehendakari- es dona una paradoxa sagnant: ETA i el seu món reivindiquen la declaració de Drets Humans com a principi legitimador de la seva pròpia acció política. Com és possible aquesta incompatibilitat tant gran? Els Drets Humans sorgeixen com a principi legitimador i guía de sistemes polítics democràtics. No pot haver-hi Drets Humans sense democràcia".
Així és, i el govern espanyol s'ha quedat en fora de joc ara que ETA no comet atemptats. S'ha quedat sol vulnerant drets bàsics dels ciutadans bascos aplicant a l'independenstime basc una doctrina inèdita al món, la del "terrorisme desarmat". ETA s'ha aturat i de manera immediata han quedat al descobert els greus dèficits democràtics de l'Estat espanyol. Ara buscaran com a bojos pistoles imaginàries, s'inventaran atemptats i seguiran impedint manifestacions pacífiques a favor de la vida, la llibertat, la independència i la democracia que tant diuen idolatrar. L'entrenador del Barça, Josep Guardiola, ho ha dit referint-se a la temporada futbolística que acaba de començar, però també es pot aplicar a l'actual curs polítc: "Tinc la sensació que ens ho passarem bé".
