La fina pluja de crítiques contra el procés de pau no amaina. Quan una galleda aconsegueix fer front al mullader provocat per una gotera, cal córrer davant l’aparició d’una de nova. Les goteres es reprodueixen amb la pretensió de fer inhabitable l’espai de diàleg obert al País Basc. Fa uns dies vèiem com el govern espanyol, a través de la fiscalia, té previst reduir dràsticament la petició de pena de 96 a 6 anys de presó per al reclús d’ETA, Iñaki de Juana Chaos, per haver escrit dos articles d’opinió al diari Gara. De Juana, ha acabat amb una vaga de fam que ja durava més de seixanta dies.
De Juana ha acabat amb una vaga de fam que ja durava més de seixanta dies. Aquesta gotera, que amenaçava amb distorsionar la fràgil teulada del procés, s’ha desactivat, però n’ha aparegut una altra des del món de la judicatura. El Tribunal Superior de Justícia d’Euskadi ha decidit continuar endavant la instrucció contra el Lehendakari i tres dirigents de Batasuna, entre els quals hi ha Arnaldo Otegi. Estan acusats d’un suposat delicte de desobediència perquè es van reunir oficialment al Palau d’Ajuria Enea el passat mes d’abril.
El Foro de Ermua, la plataforma espanyolista que ha presentat la querella criminal, entén que Ibarretxe i els tres líders independentistes van vulnerar la resolucions dictades pel Suprem en aplicació de la Llei de Partits. És a dir, que aquesta reunió mai no s’hauria d’haver produït perquè Batasuna és una formació il•legal. El president del TSJPB, el conservador en l'òrbita del PP, Fernando Ruiz Piñeiro, ha donat la raó al Foro de Ermua. El que dèiem, una nova gotera, i més si tenim en compte que el socialista Patxi López i Arnaldo Otegi van mantenir una trobada pública a Sant Sebastià el mes de juny, sense cap conseqüència judicial.
Els tribunals, amb bona part dels llocs clau controlats encara pels populars, són un autèntic camp de mines, un parany per als que treballen a favor de la pau. Amb uns jutges, com Garzón i d’altres de l’Audiència Nacional, i també plataformes constitucionalistes que no paren d’interposar denúncies, que no deixen passar ni una a l’esquerra abertzale: prohibició de manifestacions, de concentracions, de rodes de premsa, d'assemblees.
En canvi, com s’ha demostrat aquest 12 d’octubre durant la festa nacional espanyola, ningú no actua contra formacions com la Falange. Unes dues-centes persones convocades per aquest partit, que no condemna el cop d’Estat franquista i que fa apologia de la violència i del terrorisme d’Estat, ha pogut desfilar pels carrers de Pamplona (arribats de Madrid en autocar) escortats per la policia espanyola i enmig de les protestes de centenars de ciutadans indignats per la seva presència. A Pamplona mateix, i a la mateixa hora, la Guardia Civil celebrava una parada militar, durant la qual, el bisbe Fernando San Sebastián, va emular al Papa Ratzinger i es va tapar les canes amb un tricorni. I a Vitòria, el delegat del govern espanyol a Euskadi, Paulino Luesma, celebrava la jornada emplaçant a l’esquerra abertzale a condemnar la violència. Petició que el mateix Luesma llençava envoltat de guàrdies civils armats fins a les dents.
A Madrid, després de presenciar el pas de la Legió i dels tancs (“el soroll de la democràcia” en feliç expressió de l’exministre de defensa, el popular Federico Trillo), el president Zapatero deia que Batasuna hauria de legalitzar-se abans de la primavera de 2007 si vol estar presentar a les eleccions municipals. Des de Batasuna ja li han replicat que la prioritat política no és la legalització, sinó arribar a un acord sobre la mesa de partits. Així doncs, la creació d’aquest fòrum de diàleg polític es perfila, a curt termini, com el millor paraigües per evitar que el procés de pau continuï patint vies d’aigua. També ajudaria que el PSOE i Zapatero no es tornin a deixar obertes algunes aixetes que podrien acabar vessant, des de dins, tot el que s’ha anat construint en els darrers anys.
