En els últims dotze mesos Zapatero ha desaprofitat dues oportunitats d’or per desactivar una Llei de Partits que no sols “contamina” l’esquerra abertzale, sinó també als socialistes bascos i al Lehendakari Ibarretxe, imputats tots ells per reunir-se amb Arnaldo Otegi. La primera oportunitat, la més clara, es va presentar el 23 de març de 2006, a l’endemà que ETA anunciés el seu alto el foc permanent. El president espanyol ho tenia molt fàcil llavors per justificar la mesura de distensió: sense l’amenaça de les armes, les il.legalitzacions no tenen sentit.
La Llei va sorgir en un context polític marcat pels atemptats. I si no hi ha atemptats, el moviment independentista torna a ser legal. A més això hagués tingut dos beneficis col.laterals immediats: afavoria al mateix procés de pau i alhora, també impedia als enemics del procés –el PP i els sectors judicials espanyols– tenir accés a un instrument que, ben aprofitat, podia sabotejar la recerca d’una sortida dialogada, com així està passant. La segona oportunitat que Zapatero va deixar escapar trucava a la porta del Ministeri de l’Interior el passat 27 de març. Aquell dia Marije Fullaondo, dirigent de Batasuna, registrà un nou partit, Abertzale Sozialisten Batasuna. Els estatuts d’ASB defensaven “exclusivament les víes democràtiques”, cumplia, per tant, la Llei de Partits, però el govern del PSOE bloquejava el retorn de l’esquerra abertzale a la legalitat.
A Zapatero no li va agradar que fos la mateixa Batasuna –qui si no ho havia de fer doncs?– la que passés per la finestreta i assumís les regles del joc marcades per la Constitució. A partir d’aquí, el president espanyol va sol.licitar l’actuació del Fiscal General de l’Estat perquè ASB acabés il.legalitzada. Cándido Conde-Pumpido ha fet els deures i aquesta setmana la Sala 61 del Tribunal Suprem ha llençat a la paperera l’intent de Batasuna de tornar a la política normalitzada. ASB no eren sols unes sigles per presentar-se a les eleccions. L’objectiu era convertir-se en el nou partit que impulsés la pau fora i dins de les institucions. Com pretén Zapatero, sinó, integrar a Otegi en el procés? Sense l’esquerra abertzale en el camp no es pot jugar el partit. Per ordre de Zapatero, el Fiscal General ha impugnat 380 candidatures indepedentistes, 133 de les quals pertanyen a un partit legal com és Acció Nacionalista Basca. Satisfet, proclama que “ha funcionat el bisturí, no el garrot. Hem extirpat el cáncer sense fer mal al pacient.” Però després d’aquesta neteja, Conde-Pumpido s’adona que en diversos pobles d’Euskal Herria no ha passat el filtre cap lllista electoral, i ara es pregunta “si no hem anat massa enllà. És possible que ens haguem passat, però ha colat.”
Malgrat tot, el Fiscal té la consciència tranquila perquè creu que la Llei de Partits “empeny cap a la pau” i nega que es tracti d’un “Guantanamo electoral” amb 150 mil persones que no poden votar. Segons Conde-Pumpido tothom sap que al darrere de les plataformes il.legalitzades s’amaga Batasuna i ho demostra citant un “gag” del programa d’humor “Vaya Semanita” d’Euskal Telebista, en el qual apareixen els “batasunis”, uns ninots que pretenen emular als “lunnies” oficials però en una versió més entremaliada i reconvertits en militants de l’esquerra abertzale. I Zapatero? S’apunta també a la “teoria batasuni” del seu Fiscal General de l’Estat? Pot ser si el president espanyol i Conde-Pumpido miren la tele –però no el “Vaya Semanita–, escolten la ràdio i llegeixen els diaris descobriran que la Batasuna de debó acusa al govern espanyol de donar una “patada a la porta del procés de pau” i que troba “especialment greu” que l’Estat espanyol segueixi apostant per la vía de les il.legalitzacions.
