La paciència té un límit i els jugadors han dit prou. Aquest any, la selecció basca de futbol no disputarà el seu tradicional partit de Nadal. Per primera vegada, la fórmula instaurada el 1993 salta pels aires. En els darrers anys el malestar entre els futbolistes i un sector de l'afició ha anat creixent davant aquesta cita anual que no està donant els resultats esperats. El que hauria de ser un partit per reivindicar l'oficialitat de la selecció basca ha acabat esdevenint un acte festiu, de costellada. Els jugadors creuen que la Federació Basca de Futbol no fa tot el possible perquè un dia Euskal Herria pugui competir al màxim nivell, Mundials i Eurocopes incloses.
Al 2006 es va produir el primer avís seriós. ESAIT, la plataforma a favor de les seleccions esportives basques, va boicotejar el partit d'aquell Nadal entre Euskadi i Sèrbia. L'encontre es va disputar, però alguns jugadors ja començaven a criticar en privat a la Federació. L'any següent, el 2007, la il·lusió va tornar gràcies al doble partit contra Catalunya i també perquè la Federació Basca va acceptar una proposta dels jugadors: canviar el nom oficial de la selecció. A partir de llavors, Euskal Herria va substituir el nom d'Euskadi. Pels jugadors el canvi suposava un pas endavant, ja que es reconeixia futbolísticament el nom polític d'una nació formada per set territoris bascos. Amb Euskal Herria, els jugadors navarresos i del País Basc francès se sentien més identificats amb la selecció perquè, des del punt de vista polític, "Euskadi" és un concepte que només inclou a Biscaia, Àlaba i Guipúscoa. Com a selecció d'Euskal Herria, doncs, el combinat basc es va estrenar contra Catalunya.
A nivell social, la nova denominació va ser acollida amb total normalitat. El carrer ho va assumir i també ho va recolzar amb una multitudinària manifestació pels carrers de Bilbao el mateix dia del partit Euskal Herria-Catalunya.
A tothom li va semblar bé, menys a dues persones. Els penebistes Iñigo Urkullu i Iñaki Anasagasti van posar el crit al cel. Es van mostrar contraris al canvi de nom, primer perquè pel PNB la nació basca s'ha d'anomenar "Euskadi" -el nom inventat pel fundador del partit, Sabino Arana- i segon, perquè la primera selecció basca de fútbol -creada el 1937 pel Lehendakari Aguirre, del PNB- va ser batejada com "Euskadi" i, per tant -creuen- la història obliga. A més, tant Urkullu com Anasagasti troben que el terme "Euskal Herria" és propi de l'esquerra abertzale. I no és cert. "Euskal Herria" -Poble Basc- data del segle XVI, quan ni ETA, ni l'esquerra abertzale, ni Arnaldo Otegi havien nascut encara. El cas és que les pressions polítiques del PNB han aconseguit que aquest any la Federació Basca de Futbol fes marxa enrere i tornés a canviar el nom oficial de la selecció recuperant el d'Euskadi. No ha estat difícil perquè el president de la Federació, Iñaki Dobaran, és un antic regidor del PNB. Els jugadors ho han interpretat com una passa enrere i com una presa de pèl i han decidit no jugar el partit de Nadal que ja estava tancat amb l'Iran.
La elit del futbol basc, compromesa amb la seva nació i amb la seva selecció, prefereix no jugar abans de perdre el temps. A Euskal Herria s'ha acabat un cicle. La moderada Federació Basca, sotmesa a l'Espanyola, diu que no cal tenir pressa per guanyar l'oficialitat i el reconeixement internacional. Els futbolistes, en canvi, ho veuen com una qüestió de vida o mort. Continuar jugant un partidet a l'any com a combinat autonòmic no fa mal a ningú, però no porta enlloc. s un autoengany, una ficció abocada al fracàs. La selecció només té sentit si es pot presentar al món sense que ningú li faci ombra ni gols en pròpia porta. La costellada fustbolística de Nadal s'ha acabat a Euskal Herria. A partir d'ara tot serà diferent, ja veurem si per bé o per mal.
