La decisió del Tribunal Suprem de considerar “organitzacions terroristes” a Jarrai, Haika i Segi agreuja la crisi que pateix el procés de pau. La judicatura espanyola afegeix així una dosi més de tensió a la política basca, just quan l’esquerra abertzale ha iniciat una “reflexió” interna sobre l’ambigu comunicat d’ETA en el qual manté en vigor l’alto el foc permanent i, alhora, adverteix que no descarta nous atemptats en funció dels moviments que faci el govern espanyol després de la bomba de la terminal de Barajas. El mateix Arnaldo Otegi ha estat l’encarregat de fer públiques les preocupacions que li ha fet arribar un sector del moviment independentista basc davant la possibilitat que ETA torni a atacar. Aquest sector considera que els plans del grup armat, fent compatible violència amb diàleg polític, resten credibilitat a la treva i, a més, provoquen confusió entre les bases de l’esquerra abertzale. Un altre dels pilars d’aquest moviment, el secretari general del sindicat LAB, Rafa Díez, ha proclamat sense embuts que “amb bombes no hi ha procés”, però també ha advertit que tampoc hi ha procés si no es desactiven les “lleis d’excepció” contra Batasuna, si es manté la dispersió dels presos o sense un acord al voltant de la mesa de partits. Díez ha emplaçat ETA, Zapatero, i la resta de partits implicats en el procés de pau a que aparquin el que ha definit com “factors d’ambigüitat”. Això vol dir que considera necessari que totes les parts es comprometin a impulsar una sortida democràtica, respectant els acords que s’adoptin i complint els compromisos que s’assumeixin. O sigui, actuar en sentit contrari a com s’ha fet en els últims nou mesos.
Tots aquests intents des del costat independentista per a reconstruir els ponts de diàleg han tingut una resposta pública de Zapatero. Diu el president espanyol que les declaracions dels dirigents abertzales “no poden passar desapercebudes”. El líder del PSOE apunta que no és possible ara mateix el diàleg amb ETA, però continua defensant la via del diàleg per acabar amb la violència. L’intercanvi públic de missatges entre els uns i els altres i –sobretot- la cautela demostrada per totes les parts, confirmaria que ja han començat les feines per recuperar les confiances perdudes, tenint sempre present que, des de fa anys, existeix un fil de comunicació permanent entre els socialistes i Batasuna blindat a les incidències externes per molt greus que aquestes siguin. Les tasques de reconstrucció del procés, doncs, estan obertes i conviuen amb actuacions judicials –inspirades o no pel govern del PSOE-.
Una situació contradictòria, confusa i ambigua que, segons el sindicat LAB, pot esdevenir perillosa perquè continuaria fent inviable el desitjat procés de pau. El panorama és complicat: el PP ha endurit la pressió sobre Zapatero i exigeix noves il.legalitzacions de l’esquerra abertzale, i en unes setmanes s’inicia un nou cicle electoral amb les municipals del mes de maig. Les males notícies són que ara cal sumar-hi nous obstacles, tots procedents de poder judicial. Els jutges tornen a recuperar el protagonisme –mai no perdut del tot- amb citacions com les del lehendakari Ibarretxe i diversos representants de Batasuna, com Arnaldo Otegi, per haver-se reunit l’any passat. Zapatero s’entrevista amb ETA, una organització clandestina que practica la violència, i no és delicte. Ibarretxe ho fa amb un partit il.legal i ha de seure al banc dels acusats. El mateix va fer el socialista Patxi López i l’Audiència Nacional va arxivar el cas.
Són les contradiccions que marquen l’actual moment polític. Els ponts superaran tots els obstacles –presents i futurs- si tots, sense excepció, desterren les calculades ambigüitats. Als partits polítics els toca moure fitxa, però la responsabilitat més gran recau en ETA i Zapatero. Han de remar en la mateixa direcció: no posar límits a la democràcia i blindar el procés dels atacs interns i externs.