Lewis Caroll, l'autor d'Alicia al país de les meravelles, fa dir a un dels seus personatges: "Quan jo utilitzo una paraula sempre significa el que jo vull. El que importa és saber qui mana". Els guardians del castellà són els membres de la RAE, la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola.

Felip V aprovà la creació d'aquesta institució el 3 d'octubre de 1714, quan encara no s'havia complert ni un mes de la caiguda de Barcelona. El primer monarca Borbó d'Espanya ja pensava en el control polític de les paraules abans de projectar el Decret de Nova Planta per als Països Catalans. Felip V intuïa al segle XVIII el que amb el temps acabarà formulant Caroll: qui mana pot canviar el significat dels mots per deformar la realitat.

Guiada pel lema del seu escut, "limpia brilla y da esplendor", la RAE s'encarrega de redactar el diccionari de la llengua espanyola, però no sols vetlla de la salut i la higiene de l'idioma castellà, també aprofita per injectar ideologia a les paraules. El diccionari de la RAE és un compendi de prejudicis nacionals i lingüístics. Els responsables de l'Acadèmia han decidit incloure una nova entrada en el diccionari, la paraula basca abertzale i l'acompanyen d'una definició esbiaxada: "Dicho de un movimiento político y social vasco y de sus seguidores: Nacionalista radical." La RAE ha dictat sentència. A partir d'ara un abertzale, un patriota basc, -ja sigui del PNB, Eusko Alkartasuna, Aralar o Batasuna- és un radical. I un nacionalista/patriota espanyol també és un radical? No. Segons el diccionari de la RAE l'espanyolisme és "amor o apego a las cosas características españolas". Atenció a la definició de vascuence perquè és tota una declaració de principis: "euskera, perteneciente a la lengua vasca. Aquello que está tan confuso y oscuro que no se puede entender". O sigui que la Reial Acadèmia es declara ignorant en matèria de llengua basca i li dedica a l'euskera el mateix tracte que al xinés: "Lenguaje incomprensible. Resultar incomprensible o difícil de desentrañar."

Del català assegura que és una "Lengua romance vernácula que se habla en Cataluña y en otros dominios de la antigua Corona de Aragón."

Queda clar, l'euskera és una cosa confusa i fosca i el català és "vernáculo", que vol dir "doméstico", segons el diccionari de la RAE. I si el basc és incomprensible i el català és una cosa d'anar per casa, quina és la definició del castellà?: "Variedad de la lengua española hablada modernamente en Castiella la Vieja". s obvi que el castellà no és llengua "vernácula" per als savis de l'Acadèmia amb seu a Madrid.

I què en pensa el diccionari de la RAE del franquisme? Doncs que va ser un "Movimiento político y social de tendencia totalitaria, iniciado en España durante la Guerra Civil de 1936-39, en torno el general Franco, y desarrollado durante los años que ocupó la jefatura del Estado. Período histórico que comprende el gobierno del general Franco." Passa per alt que Franco va liderar un cop d'Estat feixista contra un govern legítim i democràtic com era el republicà. En cap moment la RAE parla de dictadura, ni de la repressió ni dels assassinats que ordenà Franco contra els seus enemics polítics després de la guerra. En aquest cas concret sí que aplica el "limpia, brilla y da esplendor" als crims impulsats per la ultradreta espanyola.

Ja ho va dir el sevillà Antonio de Nebrija en el pròleg de la seva Gramàtica Castellana publicada el 1492 i dedicada a la reina Isabel La Católica: "Siempre la lengua fue compañera del imperio". La cosa ja ve de lluny.