Arriba l’hora de la veritat. Ja han transcorregut sis mesos des que ETA va decretar l’alto el foc permanent i el procés de pau no ha arrencat. La situació comença a fer-se insostenible. Que estem en un moment molt delicat ho reconeixen, fins i tot, els que fins ara havien practicat un optimisme assenyat. És el cas de Martín Aranburu, d’Eusko Alkartasuna, qui ha tingut un paper força rellevant en la rebotiga del procés. Aranburu i dirigents del sindicat LAB han dedicat esforços, des de fa dos anys, per teixir un acord entre forces abertzales que acompanyi al procés de pau, una mena de coixí nacionalista (en el qual no hi participa el PNB) per reclamar el Dret d’Autodeterminació. El cas és que Aramburu, optimista de mena i bon coneixedor del rerafons no públic de la situació, diu que l’actual moment “és preocupant”. També és un mal símptoma que encara no s’hagi celebrat la primera reunió oficial entre ETA i el Govern espanyol, prevista per aquest estiu, com va avançar el mateix Zapatero. I preocupant també és la revifalla de la “kale borroka”. La violència ha tornat als carrers bascos i, en alguns casos, a plena llum del dia, no sols a la nit o de matinada. Els danys materials ocasionats pels artefactes incendiaris són molt quantiosos. Als centres penitenciaris, la situació no és millor. El col.lectiu de presos d’ETA ha dipositat moltes esperances en aquest procés de pau que encara no acaba de néixer. Està clar que si tot comencés a anar bé, l’executiu del PSOE podria flexibilitzar la dispersió i també acabar amb l’anomenada “Doctrina Parot”, una estratègia judicial per evitar que els presos que han complert les seves condemnes surtin de la presó. És el cas d’Iñaki De Juana Chaos, en vaga de fam des de fa més de 40 dies. Amb aquesta protesta, l’antic membre del Comando Madrid exigeix la seva immediata posada en llibertat. De fet, a finals de 2004 va complir la seva pena, però llavors li van caure 96 anys més de presó per dos articles d’opinió que va publicar el diari Gara. La situació a les presons és també insostenible, i l’estat de salut d’Iñaki De Juana Chaos, condicionarà el que passi en les pròximes setmanes. De moment, el reclús està ingressat a l’hospital d’Algesires, incomunicat i obligat a rebre aliment, però la seva situació, cada dia que passa, es va agreujant, i ja ha anunciat que està disposat a arribar fins el final, “a donar-ho tot”. Tots aquests factors, són el resultat de sis mesos d’inactivitat per part de Zapatero. El líder del PSOE s’ha apropiat del procés, en marca el ritme pensant només en els seus interessos polítics i electorals. I el més important, amb l’objectiu de desnaturalitzar-lo. Ara mateix, la gran batalla entre els socialistes i l’esquerra abertzale, està plantejada en un qüestió molt elemental: per a què ha de servir aquest procés de pau? Això és el que s’està debatent entre bambalines. I Zapatero està tibant al màxim la corda, vol saber fins on està disposat l’independentisme basc a aguantar la pressió de l’Estat. D’aquí que, durant els últims sis mesos, no s’hagi resolt la legalització de Batasuna ni s’hagi creat la Mesa de Partits. Per a l’esquerra abertzale, en canvi, procés de pau vol dir resolució del conflicte i això passa per reconèixer que Euskal Herria és una nació amb dret a decidir el seu futur. Si no se superen tots aquests esculls, si la Mesa de Partits no és una realitat aquesta tardor, abans de finals d’any, el procés basc entrarà en paràlisi i serà molt difícil redreçar-lo.
