L’actual direcció del Partit Popular continua cremant naus. El to emprat contra el procés de pau i contra el Govern del PSOE és cada cop més agressiu i tanca totes les portes laterals davant un possible viratge d’última hora. El PP sembla haver iniciat una embogida cursa cap al suïcidi polític, perquè s’ho juga tot a una sola carta: el fracàs de la pau, sense matisos. Criminalitza el diàleg i acusa a Zapatero de rendir-se a ETA.
Ángel Acebes ja ha avançat, perquè no hi hagi dubtes, que si el PP torna al poder revocarà un per un tots els acords que es puguin adoptar en la futura Mesa de Partits. Les paraules del dirigent popular deixen al descobert dues qüestions. Una és la necessitat de blindar el procés, sobretot amb l’ajut internacional, i l’altre és que el PP espanyol està, ara mateix, en una posició d’immobilisme total. Una estratègia política que ni tant sols el més intransigent dels intransigents del continent europeu, l’unionista Ian Paisley, s’atreveix a defensar en l’actualitat. Després d’anys de negar-se a participar en el procés de pau d’Irlanda del Nord, el mossèn protestant ha acabat rendint-se a l’evidència i està a punt de governar aquesta regió en companyia dels seus més aferrissats enemics, el Sin Féinn de Gerry Adams.
Fa només uns mesos, els unionistes de Paisley van enviar un missatge al partit de Rajoy, Acebes, Mayor Oreja i companyia: No us quedeu al marge del procés de pau basc, seria un error. De moment, els seus homònims espanyols no han fet cas de la recomanació. Tant el PSOE com l’esquerra abertzale estan convençuts que les urnes passaran factura als populars. De fet, si el procés de pau progressa, i l’estratègia de confrontació no permet a Rajoy guanyar La Moncloa en les eleccions del 2008, s’imposarà no sols un canvi de polítiques, sinó també de dirigents. Massa naus cremades. Hi ha certs indicis que revelen que no tota la família del PP és monolíticament contrària al procés de pau. Miguel Sanz, president de Navarra i líder de la Unió del Poble Navarrès, formació germana dels populars en aquest territori, ha desconcertat tothom confessant que, davant les esperances generades, desitja que la pau es faci realitat. No és que Sanz hagi descobert les bondats del procés iniciat entre independentistes i socialistes. El president foral no té més remei que començar a desmarcar-se del discurs radical del PP perquè l’any que ve afronta unes eleccions que li poden costar el càrrec.
És pur pragmatisme polític i, per aquest camí, poden començar a sorgir les primeres esquerdes. Els homes de Rajoy només deixaran de minar i de boicotejar els intents d’assolir la pau si comproven que això els resta vots. Paisley no ha passat per l’adreçador per convicció, ho ha fet perquè no li ha quedat més remei, després d’haver consumit totes les excuses ideades per no moure’s ni un mil•límetre. El PP espanyol s’ha de convèncer que no li queda cap altre alternativa que ser partícip de la pau. Abans de virar, però, intentarà cremar tots els cartutxos polítics i mediàtics. El que fa realment perillosos als populars en aquests moments és que Rajoy, Acebes i Zaplana han lligat la seva supervivència política a la destrucció del procés de pau.
