Quan l'últim procés de pau fracassa, el Lehendakari assegura que no es quedarà de braços plegats i que és l'hora de les institucions basques. Per sortir del carreró sense sortida en el qual es troba immers novament Euskadi, Ibarretxe anuncia en el parlament de Vitòria una iniciativa que no té precedents, una consulta popular per dir no a ETA i sí a un acord polític basat en el diàleg entre tots i en el dret a decidir.
Així doncs, el 27 de setembre de 2007 Ibarretxe planteja pel "25 d'octubre de 2008, una consulta de ratificació del pacte aconseguit o consulta habilitadora per obrir un procés de solució. Proposo que a través de la seva opinió democràticament expressada, el pròxim dia 25 d'octubre de 2008, la societat basca obri el camí a recórrer, legitimi el seu contingut i validi un procés de negociació política."
El president basc deixa en tot moment clar que no és una consulta independentista ni autodeterminista. Dos dies més tard, durant la celebració de l'Alderdi Eguna -el Día del PNB- Ibarretxe afirma convençut que el 25 octubre de 2008, a dos quarts de deu del matí, acudirà a votar al seu col·legi electoral de Laudio. A l'octubre de 2007, el president basc es reuneix a La Moncloa amb Zapatero. El missatge del govern espanyol és prou clar: la consulta és il·legal i no se celebrarà mai. Malgrat això, Ibarretxe insisteix i proclama que "sóc militant del sí. Davant d'algú que diu no es pot fer i no es farà', doncs jo dic sí que es pot fer i sí que ho farem." En sentit contrari, mesos més tard, el 3 de juny de 2008, el president del PNB, Iñigo Urkullu, ja reconeix que el seu partit acatarà una eventual prohibició del Tribunal Constitucional i que la consulta quedarà desactivada. El dirigent penebista també descarta un enfrontament institucional amb els poders de l'Estat a causa de la consulta.El 27 de juny de 2008, el parlament basc, amb un vot d'EHAK, aprova la polèmica llei. Al juliol, el convenciment del Lehendakari comença a esquerdar-se: "La consulta democràtica a la societat basca es farà el 25 d'octubre, i si no és el 25 d'octubre, serà el 25 de gener, però es farà i es farà aviat. I es farà sent jo Lehendakari o sent-ne una altra persona, però es farà aviat."El mateix mes, -el 16 de juliol de 2008- el Govern espanyol presenta recurs davant del Tribunal Constitucional contra la Llei de Consulta Basca. Ibarretxe acusa llavors a Zapatero de suspendre l'autogovern d'Euskadi: "Constitueix un atac directe a la nostra autonomia i suposa, de fet, la suspensió del nostre autogovern polític." L'u de setembre de 2008 el Lehendakari assumeix, per primer cop, que possiblement no s'arribarà a celebrar cap consulta, i anuncia que si és prohibida el seu govern portarà el Regne d'Espanya al Tribunal Europeu d'Estrasburg. Setmanes després, a mitjans de setembre, l'alt tribunal espanyol veta finalment la consulta basca i, dies més tard, durant el Debat de Política General d'Euskadi, Ibarretxe denuncia que "per fi s'han resol totes les incògnites. No és necessari seguir fingint. El partit socialista i el partit popular, utilitzant el Tribunal Constitucional, ens han ensenyat clarament els límits del filat, sense caretes. Només existeix una nació, l'espanyola, només existeix un poble sobirà, el poble espanyol. El poble basc no existeix i no té dret a decidir. En definitiva, arguments que em recorden els de l'Espanya Imperial una, grande y libre' dels temps franquistes." El 21 d'octubre de 2008, només quatre dies abans de la data fixada per celebrar la consulta vetada, el PNB oblida el filat i les actituds franquistes i tanca un acord pressupostari amb el PSOE, el principal artífex de la prohibició. Entre d'altres qüestions, el pacte inclou el traspàs de la competència d'I+D a Euskadi en virtut de l'Estatut de Gernika. Es recupera així a Euskadi la dieta política -que tant agrada a Espanya-, la del "peix al cove i ens oblidem de la resta".
