La divisió i fragmentació de l'espai independentista a Euskal Herria sempre ha estat una bona notícia per a Espanya. El famós "divideix i venceràs" dels romans fa dècades que s'aplica als territoris bascos. Aquesta és una de les causes que explica l'antidemocràtica situació actual: la minoria espanyolista governa a la majoria abertzale.
El panorama del nacionalisme basc és desolador. El PNB ha enterrat les receptes sobiranistes d'Ibarretxe i ha recuperat els pactes amb el PSOE. Eusko Alkartasuna ha patit una escissió i també una davallada electoral en les últimes autonòmiques i s'ha quedat amb un sol representant al parlament de Vitòria. Aralar ha crescut a costa d'Eusko Alkartasuna i busca fagocitar també a Batasuna, que està fora de combat a causa de la Llei de Partits. I l'esquerra abertzale il·legalitzada cada cop que intenta reorganitzar-se i llençar propostes negociadores i buscar sortides polítiques al conflicte es troba amb la negativa de l'Estat en forma de repressió policial i judicial, com les últimes detencions d'Arnaldo Otegi i Rafa Díez Usabiaga.
Però la recent batuda policial contra els principals referents de l'independentisme ha tingut un efecte inesperat per al tàndem Zapatero-Rubalcaba. Ha provocat una resposta unitària de les forces abertzales tal i com s'ha vist en la multitudinària manifestació de Sant Sebastià, el passat 17 d'octubre. Ara cal donar continuïtat i forma política a aquest descontentament del nacionalisme basc.
Otegi i Díez feia mesos que treballaven en una proposta -que està sent debatuda en aquests moments per les bases de Batasuna-, per articular una alternativa sobiranista a l'esquerra del PNB, hegemònica dins de l'àmbit independentista i partidària d'una nova negociació amb el govern espanyol basada en un procés democràtic que desemboqui en el reconeixement del dret d'autodeterminació "sense violència ni ingerències externes", es diu en el document. L'atac dels poders espanyols contra els promotors d'aquesta proposta de pau ha tingut la virtut d'accelerar els ritmes polítics i de precipitar el desig d'una acció conjunta en la part abertzale. Aralar i Eusko Alkartasuna han començat a fer els deures i s'han posat a treballar, cadascuna per la seva banda, a la recerca de l'acumulació de forces perduda des que va fracassar el Pacte de Lizarra, nascut el 1998. s evident que la unitat abertzale només funcionarà si aplega a totes les famílies i sigles del nacionalisme basc, o almenys a un dels dos pilars fonamentals: el PNB o l'esquerra independentista il·legalitzada.
L'aposta repressiva de l'Estat com a recepta per acabar amb el conflicte basc -tant en la vessant armada, ETA, com en la política, el dret d'autodeterminació- està forçant al conjunt de les forces sobiranistes a buscar una entesa per evitar ser laminades, una mena de Lizarra-segona part. Davant aquest intent, el conseller d'interior, Rodolfo Ares, es declara preocupat: "Entre els radicals abertzales hi ha gent que enyora i busca la unitat nacionalista, l'acumulació de forces nacionalistes. Ho diré sense embuts: els agradaria tornar al Pacte de Lizarra. Espero que ningú no oblidi el passat i que alguns aprenguin dels errors del passat". El missatge va dirigit al PNB, perquè no torni a les posicions sobiranistes, però de les paraules del gallec Ares també es pot extreure una conclusió molt clarificadora. Si al conseller d'interior li fa mal la unitat abertzale, aquesta i no una altra és l'estratègia a seguir pels independentistes que aspiren ser eficaços.
