La versió basca d'aquesta antiga llei, definida com "ull per ull, dent per dent", és l'espiral acció-reacció-acció. ETA ataca, el govern espanyol colpeja a l'esquerra abertzale i la seqüència es torna a repetir en una cadena sense fí: atemptat, cop policial, atemptat, cop policial. Un intercanvi de cops que, des de sempre, ha situat el conflicte basc en uns paràmetres d'empat infinit, ja que ETA no té prou força per derrotar a l'Estat espanyol, i alhora, aquest Estat és incapaç d'acabar amb ETA per la vía policial. s, doncs, un problema de debilitat. Si repassem què ha passat a Euskal Herria en els últims nou mesos es pot apreciar, perfectament, com l'Estat i ETA alimenten el conflicte.
L'organització basca va impulsar a principis d'any, i fins el juny, una intensa campanya d'atemptats que van provocar dos morts: el militant socialista d'Arrasate, Isaías Carrasco, i el guardia civil destinat a Legutio, Juan Manuel Piñuel. La resposta de l'executiu Zapatero va ser la desarticulació del "Complexe Biscaia", denominació acunyada pel ministeri de l'interior espanyol. Després va arribar l'estiu i ETA, de manera esporádica, va col.locar diverses bombes a la costa andalusa, en la tradicional campanya de juliol i agost contra el sector turístic.
Amb l'arribada del setembre, ETA reapareix la mateixa setmana que el Tribunal Suprem il.legalitza ANB i EHAK, i que l'Audiència Nacional deixa també fora de la llei a les Gestores Pro-amnistía i condemna a penes de presó a una vintena dels seus dirigents. L'ofensiva passa per un atemptat frustrat contra un policia espanyol a Bilbao, i per tres cotxes-bomba -cadascún carregat amb cent kilos d'explosius- que esclaten a Vitòria, Ondarroa i Santoña en l'interval de 48 hores.
A Àlaba, l'objectiu és la seu central de la Caixa Vital, a Biscaia una caserna de l'Ertzaintza i a Cantabria una acadèmia militar. En aquest últim atac mor un brigada de l'exèrcit espanyol. Hores després de l'atac, i des de Santoña mateix, el minsitre de l'interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, confirma que els vehicles utilitzats per ETA en els tres atemptats van ser robats i preparats a França.
A l'endemà d'aquesta afirmació, dos suposats militants d'ETA són detinguts en territori gal, i 24 hores més tard, és detinguda tota la cúpula de la direcció de la Batasuna basc-francesa (catorze arrestats). Convé recordar que Batasuna, a l'altra banda de la frontera és un partit legal. A l'ofensiva d'ETA, Zapatero i Rubalcaba hi responen demanant ajut a Sarkozy per escarmentar a l'esquerra abertzale que opera, insistim, legalment en territori francés.
La potència de les últimes accions d'ETA i l'estratègia espanyola de reprimir a tot independentista basc que es mogui auguren un llarg cicle de violència que pot crèixer en intensitat en els pròxims mesos, a mida que s'acostin les eleccions autonòmiques d'Euskadi, previstes al març. ETA i el govern del PSOE semblen decidits a seguir la consigna del resistir és vèncer. I després ja veurem.
