El que està en joc aquests dies no és sols la presència de l’esquerra abertzale en la pròxima cita electoral. Aquest no és el debat perquè d’una o altra manera –ja veurem com- hi haurà vots independentistes a les urnes. El gest de Batasuna de registrar una nova formació amb uns estatuts que compleixen sobradament la Llei de Partits, és de gran calat i va més enllà dels comicis locals i forals del mes de maig.
Abertzale Sozialisten Batasuna no és una efímera plataforma electoral més, de les moltes que l’independentisme basc ha utilitzat en els últims anys per eludir puntualment la il·legalització. Estem davant unes sigles a través de les quals l’esquerra abertzale pretén normalitzar la seva situació, fer política de manera estable i impulsar el procés de pau en igualtat de condicions que la resta de forces. En principi, el veto del govern espanyol a ASB es basa en dues consideracions: no li agrada la inclusió del mot “Batasuna” i també critica que Marije Fullaondo, dirigent del partit il·legal, hagi estat la persona escollida per fer el tràmit a la finestreta del Ministeri de l’Interior. Tal i com se li exigia, Batasuna ha acabat assumint la Llei de Partits i ha posat per escrit que aposta per les vies exclusivament polítiques i democràtiques, però a Zapatero no li han agradat les formes, s’ha enfadat i ha contestat detenint a set suposats membres del Comando Donosti d’ETA. Resposta d’Arnaldo Otegi: “El que ha fet l’esquerra abertzale és complir la Llei de Partits. Que és busquin una altra excusa. No ens hem disfressat per responsabilitat política. Què seria preferible? Buscar tres persones desconegudes, amagar en el nom no sabem quins significats i que a l’endemà sortís jo dient que sóc d’aquest partit? Això estaria millor? Això, a què conduiria? A que ens hem enganyat mútuament? Ja no hi ha marge per enganyar-nos mútuament. Ho hem fet de cara per responsabilitat. Hem dit: vostès ens han reclamat de manera permanent que complim la llei. Ho hem fet, perquè volem un procés democràtic”.
El PSOE no és l’únic que posa objeccions al gest de Batasuna. Un sector del PNB, el de Josu Jon Imaz, també considera insuficient el pas donat, i exigeix una condemna expressa de la violència o bé un anunci d’ETA garantint que no tornarà a cometre atemptats. En canvi, Joseba Egibar, també del PNB, troba que Batasuna ha fet bé els deures i que els socialistes, per tant, haurien de legalitzar sense problemes ASB. Si, finalment, Abertzale Sozialisten Batasuna no rep l’aprovat, Otegi ja avança que “serà un gran atemptat contra les llibertats democràtiques” dels bascos. Per cert, el portaveu independentista també acusa al penebista Imaz de ser el portaveu del Ministeri de l’Interior espanyol perquè diu exactament el mateix que Alfredo Pérez Rubalcaba. La participació política de l’esquerra abertzale fa por. Al PNB perquè li surt, novament, un competidor electoral molt molest –l’alcalde de Bilbao, Iñaki Azkuna, ha confessat que “es viu molt còmode sense l’esquerra abertzale en les institucions”-, i al PSOE perquè intenta endarrerir al màxim l’hora de la veritat. El moment en el qual s’hauran acabat les excuses i les coartades per no abordar políticament el que és un problema polític. Sense embuts, sense enganys. És cert que el president espanyol, per bé o per mal, té al seu abast tota la força d’un Estat i que està intentant aixecar un procés de pau fet a mida dels seus interessos, rebaixat, però també és cert que l’esquerra abertzale comença a estar vacunada davant els constants paranys de Zapatero i Rubalcaba.
