Bilbo · És evident que als magistrats espanyols els agrada el futbol, especialment si el poden utilitzar com a cortina de fum per esmorteïr o aigualir el rebuig social cap a una decisió judicial polèmica. I polèmica és la manera com els membres del tribunal espanyol han resolt el recurs presentat per Otegi i altres quatre dirigents independentistes contra la sentència que els va imposar l'Audiència Nacional, en considerar-los els responsables d'ETA que pretenien reconstruir la il·legalitzada Batasuna.

Les penes arribaven fins als 10 anys de presó i 10 més d'inhabilitació en el cas d'Otegi i de Rafa Díez, l'exsecretari general del sindicat LAB. Hores abans que bilbains i madrilenys disputessin la final de la Lliga Europa a Romania –el passat 9 de maig–, el Suprem feia públic que rebaixava aquestes condemnes a sis anys de presó i que mantenia els 10 anys d'inhabilitació per ocupar un càrrec públic.

Això vol dir que seguiran a presó els dos principals ideòlegs que han promogut el gir històric de l'esquerra abertzale cap a les víes pacífiques i democràtiques. Els pares de l'encara no nat procés de pau, continuen castigats per haver convençut ETA que plegui. Otegi no recuperarà la llibertat fins el 2016, i podrà presentar-se candidat en unes eleccions quan tingui 62 anys i estigui a punt de jubilar-se.

L'Athlètic, el futbol basc, ha perdut la final de Romania, però més ha perdut l'antic portaveu de Batasuna, que haurà de seguir perdent el temps en una cel·la de la presó de Logronyo, en comptes de pilotar des de fora la nova esquerra abertzale que ha trencat amb la violència. Des del seu compte de Twitter, Otegi ha enviat un missatge en clau positiva: "No hi ha sentència que pugui aturar la força d'aquest poble".
Les eleccions autonòmiques s'acosten i cap dels dos partits, PP i PSE, no els interessa aquest matrimoni de convivència
Qui s'ha quedat sense força i sense una gota de benzina és l'acord de govern que van signar populars i socialistes tres anys enrere, un pacte que va fer possible que, per primer cop, un socialista –Patxi López– es convertís en Lehendakari dels bascos. El pacte s'ha trencat i els ex socis s'acusen mútuament de la ruptura.

Si li preguntes a Basagoiti et diu que l'acord va quedar ferit de mort a finals de l'any passat, quan Rubalcaba va fer-se amb la secretaria general del PSOE, i López va assumir les consignes de Ferraz i començà a utilitzar la Lehendakaritza per porta-li la contrària al govern de Rajoy. En canvi, si parles amb López t'explica que, a cop de retallada madrilenya, els populars bascos s'han allunyat mica en mica de l'esperit d'aquell pacte que pretenia espanyolitzar Euskadi. Excuses de mals pagadors.

El cert és que les eleccions autonòmiques s'acosten i que a cap dels dos partits no els interessa aquest matrimoni de convivència. Com diria Pep Guardiola, "el temps ho desgasta tot", també les relacions entre socialistes i populars a Euskadi. López i Basagoiti s'han "buidat", han deixat de ser col·laboradors polítics i tornen a ser adversaris a les urnes. En realitat, això últim no ho han deixat de ser mai.

Basagoiti compareixia en roda de premsa el mateix dia de la final de Bucarest per reclamar a López que convoqui eleccions "al més aviat possible", i els periodistes li van demanar un pronòstic per al partit. "3 a 1, guanyarà l'original, no la còpia", va respondre l'home de Rajoy a Euskadi, i tothom es va quedar amb el dubte de si s'estava referint a l'encontre de futbol o a la imminent disputa electoral entre els populars i els socialistes bascos.