La Diada Nacional espanyola va estar marcada pel debat entorn l’Estatut català. Com que la Diada és això, nacional espanyola, el fervor patriòtic estava a flor de pell i la definició de Catalunya com a nació al seu Estatut generava comentaris de tota mena, la majoria indignats. Hi ha un nucli dur dels poders de l’Estat, que formen els militars i el poder judicial, que dóna una transcendència majús
La Diada Nacional espanyola va estar marcada pel debat entorn l’Estatut català. Com que la Diada és això, nacional espanyola, el fervor patriòtic estava a flor de pell i la definició de Catalunya com a nació al seu Estatut generava comentaris de tota mena, la majoria indignats. Hi ha un nucli dur dels poders de l’Estat, que formen els militars i el poder judicial, que dóna una transcendència majúscula a aquest assumpte i nega la convivència de diverses nacions dins un mateix Estat. Només contemplen l’existència d’un Estat-nació. Davant això, Zapatero i el seu govern han optat per la cerimònia de la confusió i per donar expectatives d’èxit a totes les tesis fins darrera hora. Tant les que defensen aquests poders de l’Estat i alguns sectors del PSOE com a les de Pasqual Maragall. El seu govern fa cada dia declaracions que no són més que globus sonda per posar a prova la resistència de la classe política catalana, tradicionalment avesada a transigir davant el poder central.
Els partits catalans han optat de moment per la prudència i per no entrar més del necessari al joc dels polítics espanyols, que no han baixat el to gruixut de les seves declaracions des del dia 30 de setembre, data de l’aprovació d’un Estatut que ha rebut qualificatius i improperis de tota mena. Des d’alguns cercles polítics catalans, sobretot per part de l’àmbit socialista, s’està desplegant una intensa campanya entre els mitjans de comunicació i la societat civil per fer forat a favor de l’Estatut i intentar rebaixar l’orgia de catalanofòbia, sobre tot als mitjans de comunicació, i fer sentir la veu del PSC.