"Si la nostra història no es defensada pels qui dirigeixen la nació, la integració (dels immigrants) serà impossible", afirma l'historiador francès Max Gallo en una entrevista recent publicada al setmanari "Le Point". Acaba d'escriure un llibre, titulat "La novel·la dels reis", dedicat als tres monarques de la dinastia dels Capets considerats com a fundadors de França, Felip August, Sant Lluís i Felip el Bell, que apareixerà publicat el pròxim 1 d'octubre (Fayard, 532 pàgines).
Per aquest conegut historiador no hi ha dubte que entre els immigrants i els fills dels immigrants "els èxits individuals (dins la societat francesa) són molt nombrosos" però "la qüestió és saber quina és la naturalesa de les relacions amb la nació dels fills dels immigrants nascuts a França, originaris la major part de les vegades d'estats no europeus i que tenen problemes per integrar-se". Recorda la frase de Fernand Braudel: "Hi ha una problemàtica central de la nació", i explica que "en aquesta problemàtica he identificat diversos punts de referència que són el dret al territori, la igualtat, la escola, la llengua francesa, la relació del ciutadà amb l'Estat, el paper de l'Estat, una forma de sociabilitat francesa, el lloc d'elecció reservat a les dones...però existeix una forta tendència a l'esclat de la nació. Aquests elements de disgregació social, de no integració, que arriben fins a la creació de zones de no-dret, no són nous a la nostra història. A l'època de Lluís XIV, amb l'absolutisme, ja existien fortes tendències a rebutjar la mateixa idea del regne i de l'Estat. No obstant, la història demostra que aquestes tensions van ser superades. Fa falta temps i cal reconèixer una actitud esquizofrènica per part del qui ha nascut fora o té origen estranger. Ha de ser alhora ciutadà francès, acceptar el seu entorn i ser conscient de tenir una part a fora. Sense negar les seves arrels és la seva adhesió a la col·lectivitat la que ha de prevaldre".
L'afirmació nacional és indiscutible
Abans els immigrants procedents d'estats europeus sabien que anaven a un país amb una història pròpia i estaven disposats a formar part d'aquesta nació, del seu cos de valors, amb la seva història, però "avui dia, afirma Gallo, el qui ve de fora rebutja l'existència d' una França anterior a ell" i per aquesta raó és precís que les autoritats defensin la pròpia historia per fer possible la integració. L'autor diu que "cal transmetre la història i l'afectivitat en la relació amb la nació i no tenir solament un discurs abstracte sobre la República i la triada Llibertat-Igualtat-Fraternitat". En el tema de "l'afirmació nacional cal ser intractable. No fer-ho és declarar que tota la nostra història nacional és negada".
"Vivim la hora de la imatge i de l'instant, declara Gallo. Hi ha una vibració permanent de la informació, que evita pensar en el mitjà i llarg termini i, en conseqüència, tapa la memòria històrica. Hi ha una caricatura de democràcia pseudo-participativa. Agafeu l'exemple de les radios. Els oients tenen la paraula. En trenta minuts de debat teniu a un periodista i el flux continu de les opinions dels oients, que no són analitzades. s una regressió. La democràcia és l'elaboració raonada d'una espontaneitat que construeix un discurs i una solució. Estem en una política sense ideologies estructurades, on s'imposa el pragmatisme. Si ningú t'e el discurs del sentit, el del llarg termini, les societats esdevenen ingovernables".
Com tothom sap, la esquerra francesa i, especialment el Partit Socialista, travessen un mal moment, ple de dificultats. El dictamen de Gallo és que "la qüestió nacional és un immens forat negre pel PS. Ségolène Royal va adonar-se'n massa tard que era un tema real. Però mentre el partit no tracti el tema no resoldrà els seus problemes". Conclou que "crec en tres postulats, que em defineixen com a progressista i humanista. Primer: el món és intel·ligible. Segon: si ho és, se'l pot orientar. Tercer: és necessari respectar l'home donant-li el màxim de mitjans de desenvolupament. Aquestes conviccions existeixen tant entre les persones dites de dreta com entre les dites d'esquerra".
