“Zero” és el nom d'un informe, que per alguns és qualificat de pamflet, de 400 pàgines de recent aparició escrit per un equip internacional d’escriptors, periodistes, historiadors, filòsofs, polítics, professors d’universitat, científics, economistes i teòlegs convençuts que “la versió oficial sobre l'11 de setembre és una mentida”.
El fil conductor de l’obra és l’intent de demostrar que aquella jornada va ser conseqüència d'un complot d'un grup de conspiradors instal·lats en el cor del poder dels mateixos Estats Units, és a dir, que Ben Laden i Al Qaeda no serien més que titelles o ni tan sols serien els vertaders autors. Pels qui han escrit “Zero” els 2.801 morts de les Torres Bessones van ser víctimes d'un complot o conspiració d'una part de l’establishment per portar a Bush a declarar l’inici de una guerra infinita contra el terrorisme que proporcionés poders especials al comandant en cap per desenvolupar una estratègia imperial i conquerir el món.
“Zero” és una acusació col·lectiva coordinada pel periodista Giulietto Chiesa en la qual participen, entre d’altres, el periodista alemany Jürgen Elsäser, el medievalista Franco Cardini (italià), els filòsofs Gianni Vattimo (italià) i David Ray Griffin (nord-americà), Gore Vidal (nord-americà), l’exministre socialdemòcrata alemany Andreas von Bülow i l'economista canadenc Michel Chossudovsky. Més que proves els autors de l’obra presenten un seguit d'interpretacions, valoracions, raonaments i deduccions basades totes en indicis.
Ray Griffin desmenteix l’informe de la comissió investigadora dels fets parlant de conflictes d'interessos i de lligams personals dels seus membres amb l’Administració Bush. Claudio Fracassi parla d'un grup d’islamistes sacrificats i convertits en bocs expiatoris que no sabien el que es feien per tal de desencadenar una psicosi de masses. Per Elsäser els islamistes suïcides havien lluitat a Iugoslàvia amb suport dels EUA i la OTAN mentre que Ossama Ben Laden entrava i sortia quan volia del palau de Izetbegovic, el president musulmà i pro-occidental de Bòsnia. Per Giulietto Chiesa l'esmentat terrorisme internacional, teoritzat pels neoconservadors nord-americans, és “una actuació directa i indirecta dels serveis secrets nord-americans i israelians”. Per un físic nord-americà, Steven Jones, amb els avions sols no s’haurien enfonsat les Torres Bessones i diu que hi ha proves que la destrucció dels edificis va ser facilitada amb càrregues explosives i incendiaries. Per Franco Cardini els neoconservadors nord-americans van culpar a “un moviment sense estructura central ni líder per endossar-li totes les culpes per absurd que resulti”. Per l’historiador Webster Griffin l'11-S “va ser un instrument per legitimar les tendències racistes, militaristes i feixistes del nostre temps”. Per Michel Chossudovsky els suposats autors de l'11-S “van ser creats per la CIA”. Per l’economista Enzo Modugno va tractar-se d'una operació per evitar una caiguda imminent de la Borsa, donar nou vigor a la demanda i ajudant a reprendre l'economia. Gore Vidal, entrevistat, afirma que Bush i Cheney no són responsables de l’atemptat degut a la seva “incompetència”.
Totes les hipòtesis i certeses dels autors de “Zero” sorgeixen a partir de la creença que els culpables estan dins de l’Administració nord-americana i a partir d’aquí recullen i acumulen elements, coincidències, al·lusions, sensacions, cites, per demostrar-ho. Es dubta de la credibilitat dels testimonis dels fets, s’estudien les seves declaracions per trobar-hi errors i per desqualificar el tot i es conclou que els errors no són casuals sinó que formen part de una manipulació dels neoconservadors, de la CIA, de l’operació Còndor, d'un grup no identificat d'extremistes nord-americans que volen desencadenar una guerra nuclear i tot plegat dirigit a crear l’imperi nord-americà que domini tot el planeta.
“Zero” té precedents com el conegut “La increïble mentida” de Thierry Meyssan, traduït a 28 llengües i amb vendes de centenars de milers d’exemplars, destinat a desmentir la versió oficial de l'11-S. Davant l’èxit obtingut Meyssan va escriure un segon llibre sobre el mateix, “Pentagete”, van seguir Ahmed Nafeez amb “Guerra contra la veritat”, Philip J. Berg i William Rodriguez amb “11 de setembre: Bush ha mentit”, Giulietto Chiesa amb “La guerra infinita” i, Maurizio Blondet amb “11 de setembre: cop d’Estat als Estats Units”, “Qui mana als Estats Units”, “Ossama Bin Mossad” i “Israel, Estats Units, el terrorisme islàmic”.
