"Nosaltres som la primera generació que té el poder de destruir el planeta", afirma l'economista britànic Nicholas Stern, que acaba de publicar The global deal: climate change and the creation of a new era of progress and prosperity'.
Conegut com a lord Verd', aquest anglès de 62 anys es el gurú, un personatge de referència, pels ecologistes de tot el món a partir del 2006, any en que va publicar un informe sobre la economia del canvi climàtic. En aquest llibre que ara publica és encara més pessimista en els seus anàlisis que en l'informe esmentat, que va suposar la seva consagració internacional.
Lord Stern va ser cap economista de la Banca Europea de la Reconstrucció i Desenvolupament (BERD) del 1994 al 1999, cap economista i vicepresident de la Banca Mundial del 2000 al 2003, i braç dret de Gordon Brown en el ministeri d'Economia del 2003 al 2007. Actualment és professor de la London School of Economics.
L'autor considera que els governs han de destinar el 2% del seu PIB (Producte Interior Brut) a limitar les emissions de gas carbònic, i els estats més rics han de fer un esforç més gran encara ja que són els que més se n'han aprofitat del desenvolupament a costa del clima. Sense aquestes mesures estima que la riquesa mundial pot minvar un 20%.
Posar xifres al canvi climàtic
El que més plau als ecologistes, estima un article del diari francès Le Monde', és el fet que Stern usa "un discurs acadèmic per defensar una causa que no ho és, amb una disciplina, l'economia, per donar credibilitat a un discurs que pot estar-ne mancat. I un home que no es pot afirmar que estigui al marge de la ciència". Stern no és un predicador del creixement negatiu o decrexeiment ni un enemic del mercat, ans el contrari.
La solidesa del seu anàlisi, que va donar com a fruit l'informe del 2006, va beneficiar-se d'una poderosa infraestructura, ja que l'equip estava format per més de vint persones que tenien el suport del govern britànic (en aquella època Stern treballava pel ministre d'Economia d'aleshores i actual primer ministre, Gordon Brown). A l'informe es van posar xifres a la realitat, al canvi climàtic, i a les seves conseqüències econòmiques i el resultat no podia ser més inquietant. L'autor afirma: "Els economistes no neguen el problema de l'escalfament climàtic. Però consideren que les conseqüències seran de feble impacte i llunyanes".
Alguns economistes l'han qualificat de "politiquer" en ennegrir el panorama per afavorir la política de Gordon Brown, que vol crear una fiscalitat verda. També l'han titllat d'"incompetent" dient que els seus càlculs estan equivocats. Ha rebut critiques de les més prestigioses universitats del món anglosaxó, però a la vegada ha rebut el suport de diversos premis Nobel de economia com Amartya Sen, Joseph Striglitz i Kenneth Arrow.
Qui pagarà pels nostres errors?
Nicholas Stern està convençut que les futures generacions hauran de pagar el preu dels nostres errors de la mateixa manera que s'aprofitaran dels nostres esforços. Molts economistes, en canvi, creuen que el creixement permetrà a les futures generacions finançar les despeses de les actuals malifetes. Una altra faceta de l'autor és ser economista dels estats pobres des que els anys 60 va descobrir l'extrema pobresa i les esperances dels pobles desheretats. El seu pare va fugir de l'Alemanya nazi per instal·lar-se a Londres, on ell va nàixer, i aquest origen multicultural l'ha fet sensible a les desgracies que afecten altres pobles. El 1974 va fer una tesi sobre el te de Kenya, a Oxford, i va marxar a viure vuit mesos a un poble de la Índia per estudiar les conseqüències de la revolució verda.
En un article recent firmat per ell i Joseph Striglitz, publicat al diari londinenc Financial Times', els dos economistes expressen la seva esperança que el president nord-americà, Barack Obama, aprofiti la crisi per imposar un nou model de desenvolupament durable.
