La poesia, la novel·la, en definitiva, la literatura, ha esdevingut un arma de combat contra l'opressió al règim teocràtic de l'Iran i són les dones, les escriptores, les que trenquen el silenci que vol imposar el règim. En data recent ha estat publicada la novel·la La muda', de Chahdortt Djavann, el diari d'una noia iraniana de quinze anys, Fatemeh, condemnada a mort per haver degollat


a un mullah (religiós xiïta) quan estava a punt de violar-la. La història està basada en fets reals i la protagonista va ser Delara Darabi, de vint-i-tres anys, condemnada a mort per un tribunal després de cinc anys de presó per un homicidi del qual sempre s'havia declarat innocent. 

Aquesta mena de fets són habituals als diaris iranians locals, perquè els nacionals són censurats i aquests afers queden eliminats. Dones que maten el marit en defensa pròpia davant la seva violència, dones que mutilen a parents que intenten violar-les o que són comdemnades per adulteri després d'haver estat violades- La llei està en contra seva i més encara des de la  creació de l'actual règim teocràtic, que va abolir la Llei de protecció de la família i va implantar la "xaria" (llei islàmica), que redueix l'edat del matrimoni als nou anys, limita el dret de divorci de les dones, els pren la custodia dels fills i els imposa el vel. 

La revolució islàmica ha produït una explosió de dones escriptores que lluiten per la justícia i la llibertat fent servir la literatura. Una destacada jurista iraniana afirma que la lluita per la igualtat no és cosa de un grup sinó de totes les dones. L'escriptora Simin Behbahani afirma que "per sobreviure hem de destruir el silenci". Aquesta dona escrivia poemes abans de la revolució islàmica, però amb el canvi de règim s'ha passat a la prosa per parlar de les experiències traumàtiques viscudes.

La sexualitat és un altre dels temes tabú a l'Iran dels aiatollahs que les dones també ataquen amb les seves paraules escrites, amb obres literàries com la d'Azar Nafisi, autora del best-seller Llegir Lolita a Teheran'. Tant Nafisi com Djavann viuen a l'exili, però n'hi ha moltes d'altres que continuen vivint a l'Iran com Simin Daneshvar, Shamush Parsipur, Forugh Farrokhzad i Feresteh Sari. Aquesta última, en el seu blog, ha escrit: "Els meus guardians són homes, vigilen els seus béns, el seu honor. Qui sóc jo? Sóc l'honor del meu germà, del meu pare, marit, oncle, del fill del veí. Quan sigui morta m'honoraran posant una rosa enlloc de la meva fotografia perquè la visió de una dona pot pertorbar a un home".