Si us trobeu en una ciutat desconeguda i en fer-se fosc veieu venir un grup d’homes que surten de pregar us sentireu tranquils o tindreu por? Se suposa que la majoria de gent diria que no se sentirien atemorits davant de un grup d’homes que ve de parlar, de comunicar-se amb el seu Déu o de sentir la seva paraula, però l’historiador britànic liberal Christopher Hitchens afirma que si el nom de la ciutat comença amb la lletra B com Belfast, Beirut, Bombai, Belgrad, Betlem o Bagdad se sentiria amenaçat. En nom de Déu, històricament i estadísticament és mes freqüent que es mati que no pas que s’ajudi al pròxim, escriu Hitchens al seu últim llibre Déu no és gran. Com la religió ho enverina tot.
En aquesta obra s'expliquen els espantosos sofriments que totes les religions en milers d'anys de història han infligit als qui no accepten les seves veritats, les definides per les seves autoritats religioses. Son mil·lennis d'anys de persecucions, matances, devastacions, frustracions, propagació de la por i de la ignorància.
Hitchens es un campió de la polèmica cultural, sarcàstic i insidiós. La seva obra no és un exemple més de l'actual moda de textos sobre l'ateologia, sinó que expressa una gran admiració per la literatura, la pintura i arquitectura inspirades per les religions. No és un exemple del victimisme laïcista, que lamenta sens parar la ingerència de les religions en la vida civil dels pobles i societats, no vol ofendre els creients. La seva argumentació parteix de la base de que totes les religions són mentida i que aquestes mentides han fet i continuen fent molt de mal al món i a les persones.
El llibre ha estat atacat dient que l'autor ignora com en el món judaico-cristià la ciència ha tingut un desenvolupament extraordinari, desconegut en els àmbits de les altres religions i de que la democràcia ha estabilitzat una separació entre religió i política. Hitchens, però, es basa en què la crueltat es connatural en el ser humà i que l'autorització celestial d'aquesta crueltat porta el mal i representa un perill pels éssers humans.
Assenyala un seguit d'absurditats en textos sagrats com en l'Alcorà, que estableix un seguit de prohibicions sexuals, mentre promet una vida eterna plena de sexe. Afirma l'autor que qualsevol nen d'avui dia sap molt més sobre l'ordre natural que qualsevol dels fundadors de religions, assenyalant que a la Bíblia, quan explica la llegenda de l'arca de Noé, en esmentar els animals, s'oblida de molts d'ells perquè com en el cas d'Austràlia es desconeixia la seva existència. Si se suposa que l'autor o inspirador del text és Déu, això sembla un oblit inexplicable. Hitchens també assenyala la "tendència de l'Omnipotent a manifestar-se sols a individus illetrats de l'àrea desèrtica de l'Orient Mitjà que procedien de la veneració de ídols i de les supersticions". Es pregunta com és que si el creador ha concebut els éssers humans, els ha modelat, els vigila i els afavoreix, com es que els creients són tan infeliços. Critica que a la Bíblia s'enalteix la matança de nens a Egipte o l'extermini dels dissidents en els quaranta anys de travessia pel desert.
Assenyala l'historiador britànic que les tres grans religions monoteistes ensenyen als éssers humans a considerar-se miserables i culpables de tota mena de pecats, que s'han de prostrar davant un Déu irat i gelós que els ha creat a partir de la pols o el fang. Les postures de resar solen imitar a la del serf que demana perdó a un rei enfadat o irritable. El missatge és de submissió, gratitud i por per sempre. La vida és un interval de preparació per al més enllà o per la vinguda (o tornada) del Messies. La religió ensenya als individus a ser egocèntrics i presumptuosos, afirma Hitchens, ja que els ensenya que Déu te cura d'ells i que l'univers ha estat creat per a ells. Per tant, els religiosos creuen que actuen en nom de Déu.
