De tots és sabut que la política nordamericana està àmpliament influenciada pels lobbys o grups de pressió de determinats interessos (polítics, econòmics, comercials, culturals,...) i que n'hi ha de molt poderosos, és a dir, molt influents, com és el cas del que defensa els partidaris de la venda lliure d'armes. Dins de la categoria dels polítics hi ha el convenciment de que el més fort és el lobby israelià, ja que l'Estat hebreu és l'estat del món que més diners rep per part de l'Administració nordamericana, sigui republicana o demòcrata, en concepte d'ajut.
Des de la seva aparició el passat mes de setembre el llibre ‘El lobby pro-israelià i la política estrangera dels Estats Units', de John J. Mearsheimer i Stephen M. Walt, publicat a França per Éditions la Découverte al preu de 20 euros (a l'Estat espanyol, publicat per Taurus), ha provocat polèmica perquè sustenta la tesi que els Estats Units van en contra dels seus propis interessos donant suport a l'Estat d'Israel.
Una anècdota que il.lustra la importància del tema és que l'any passat quan l'ambaixador de França als EUA va convidar a la precandidata presidencial Hillary Clinton, aquesta li va contestar: "Jo no parlo amb cap ambaixador, excepte el d'Israel". I és que la influència del lobby israelià és innegable a la política exterior i interior nordamericana. La famosa publicació New York Review of Books ha arribat a escriure que "cap altre assaig acadèmic ha tingut tant d'impacte desprès de la publicació del llibre de Samuel Huntington El xoc de civilitzacions del 1993", referint-se a aquest llibre.
Els autors son professors de la universitat de Chicago (John Mearsheimer) i de Harvard (Stephen Walt) i expliquen que quan van publicar un article que ha donat origen al llibre actual van ser titllats d'antisemites pels editorialistes de diferents diaris israelians i nordamericans, ja que l'AIPAC (American Israel Public Affairs Committee, Comité dels afers públics nordamericano-israelià) qualifica d'antisemites a tots els qui critiquen Israel. Els autors han estat criticats per altres professors universitaris que també els han qualificat d'antisemites i d'obsessos del complot i, fins i tot, s'ha publicat un altre llibre en contra Les mentides més mortals, el lobby israelià i el mite del control jueu, d'Abraham Foxman, president de la Anti-Defamation League que diu que "els estereotips antisemites carregats d'odi reapareixen i són inacceptables".
El que expliquen en el seu llibre els controvertits autors és que hi ha un lobby israelià format per organitzacions jueves, editorialistes, homes de negocis i cristians sionistes, una minoria republicana que creu que Crist retornarà quan els jueus hagin reprès possessió de Terra Santa. Al llibre es diu que no és un moviment unit amb una direcció o una conspiració la que controla la diplomàcia nordamericana sinó una "coalició complexa d'individus i organitzacions que actua sobre la política exterior nordamericana en favor dels interessos israelians". La relació entre Estats Units i Israel és excepcional, ja que entre 1972 i 2006 els EUA han vetat 42 resolucions de l'ONU contràries a Israel i, l'any passat, durant l'atac d'Israel al sud del Líban, la Cambra de representants va votar per 410 vots contra 8 una moció de suport incondicional a Israel. En el tema de l'Iraq els autors estimen que sense el lobby proisraelià no s'hauria produït la guerra, ja que "la quasi totalitat dels neoconservadors estan al cantó d'Israel" però obliden que la comunitat jueva nordamericana va oposar-se més a la guerra que el promig dels ciutadans nordamericans.
Segons el llibre, la influencia del lobby és tan gran que compromet l'interès nacional dels EUA, ja que l'estreta aliança suscita la hostilitat dels estats i pobles àrabs -i musulmans en general-, contra els EUA, que s'han convertit en l'objectiu preferit dels terroristes islamistes. Per als autors, els EUA haurien de considerar a Israel com un Estat "normal", ja que la seva existència no està en perill.
L'exministre d'Afers estrangers d'Israel Shlomo Ben-Ami, en un article recent publicat a la premsa espanyola, fa referència al llibre per dir que els autors no tenen raó quan asseguren que "un estat petit s'ha apoderat amb els seus grups de pressió dels centres de poder de l'imperi, de la política exterior d'una superpotència a la que ha obligat a actuar en contra dels seus interessos nacionals". Qualifica les seves tesis d'absurdes i obcecades, i als autors d'ignorants del que és en realitat l'Orient Mitjà. L'exministre israelià desmenteix amb exemples concrets cada una de les tesis i idees-força del llibre. Sigui com sigui, aquesta obra ha aixecat onades a favor i en contra i la polèmica està servida.
