Els nord-americans han començat la seva cursa pre-electoral i el tema de la religió sembla imposar-se sobre tots els demés. Els intellectuals ho expressen també amb els seus articles dels quals avui en recollim dos de recents. El de Mark Lilla, politòleg nord-americà, aparegut al "New York Times" i titulat "Déu i el terrorisme" i l'altra, d'Alan Brinkley, professor de la Columbia University, qui en data recent va participar en el seminari "El liberalisme en el segle XXI", a Bolonya (Itàlia). Per Lilla, que creu que la llei de Déu ha de governar la humanitat segueix un instint antic, destinat a desafiar a la democràcia i intenta esbrinar perquè l'integrisme religiós no pot conciliar-se amb la modernitat, mentre que per Brinkley cal ser liberals (d'esquerres) i alhora pragmàtics a partir del pluralisme i d'un govern fort front l'integrisme ja que l'Estat en surt reforçat si supera les divisions ètniques.
El politòleg nord-americà, Lilla, afirma que fa dos segles crèiem que Occident seguia un camí en una única direcció cap a la democràcia moderna i que les altres societats també acabarien seguint el mateix camí, però la realitat és que les coses no han funcionat així. Seguim creient en la modernitat i veiem la teologia política, especialment la islàmica, com un retard que requereix una anàlisi psicològica o sociològica. Els musulmans, encara que siguin professionals cultes, apareixen com a representants frustrats i irracionals de societats frustrades i irracionals ja que conceben les institucions polítiques amb conceptes vinculats amb l'autoritat divina i la redempció espiritual. La teologia política ha estat present en la vida intellectual occidental fins el segle XX, quan es buscava inspiració política en la Bíblia. Aquesta mena de pensament no és exclusiva d'una sola cultura o religió, és un antic hàbit de la ment que es reprèn cada vegada que volem conservar el lligam diví entre Déu, home i món per poder trobar l'ordre polític legítim. Aquesta teologia política pot adaptar-se a les circumstàncies per fer front a les forces modernitzadores, secularitzants i democratitzadores. Cal fer un esforç per separar els principis de base de la legitimitat política de la revelació divina.

Aquest intellectual recorda també que a Europa la ambigüitat política d' una religió, el cristianisme, va desfermar una crisi política que va conduir a les guerres de religió. Sols desprès de la Segona Guerra Mundial, els principis de la moderna democràcia liberal van arrelar plenament a la Europa continental. En el cas dels Estats Units es pot dir que no existeix cap altra societat industrialitzada i desenvolupada amb una població tan vinculada a les seves diverses religions i alhora partidària de la separació entre política i fe. Degut a la nostra forta estructura constitucional mai la teologia ha fet entrar en crisi la legitimitat de les institucions. Les postures religioses dels nord-americans potencialment explosives, com l'avortament, la pregària a les escoles, la censura, l'eutanàsia, la recerca biològica i altres temes són discutits dins dels límits constitucionals.

La creença que el fonamentalisme i el messianisme polític tenen causes socials, com si la millora de les causes socials fos una solució, no és verídica. Davant la teologia política o pensem que la modernització i el secularisme acabaran tenint raó o ho veiem com una amenaça existencial que podem etiquetar com a feixisme. Milions de persones en el món, sobretot els musulmans, creuen que Déu ha revelat una llei per governar tots els afers dels humans i aquesta fe influeix en la política  d'importants estats musulmans.

Els estats occidentals estan poblats per milions de musulmans que tenen grans dificultats per adaptar-se a societats que no reconeixen les reivindicacions polítiques basades en una revelació divina. La "xària" (llei alcorànica) cobreix tota la vida, no sols l'esfera privada. Mentre un gran nombre de persones cregui en la veritat d'una teologia política global no podem esperar una reconciliació amb la democràcia liberal moderna.

El professor Brinkley recorda que la cultura liberal (progressista) que dominava els Estats Units i, en general, el mon occidental, avui dia està sent atacada, debilitada i, en alguns casos, derrotada. Gran part del món pateix el fonamentalisme polític que amenaça les societats lliures. Als Estats Units el declivi del liberalisme va començar els anys 60 degut a la guerra del Vietnam i dels moviments polítics d'esquerra. El Partit Demòcrata ha sobreviscut i ha guanyat diverses eleccions però ja no representa la tradició liberal com en el passat i el mateix pot dir-se dels partits d'esquerra i socialdemòcrates europeus, que fan front a una onada de conservadorisme. A Europa i els EUA els fonaments del pensament liberal progresista estan debilitats i també està debilitat l'Estat ja que entre els partits de dreta i una gran part de l'opinió pública s'ha perdut la confiança en els partits i en el govern. El pluralisme, basat en una nació unida però amb comunitats diverses, ha estat erosionat pel multiculturalisme, en els últims decennis, i pel rebuig del valor de les diferencies ètniques que han fet créixer la intolerància entre les diverses ètnies.

El pensament liberal, creu Brinkley, ha de mantenir els seus grans principis i saber-los adaptar als canvis i, per tant, el pragmatisme és mes important que mai. Els sentiments anti-polítics i anti-governamentals han debilitat l'Estat però hem de lluitar per un poder governamental fort i eficaç ja que la alternativa no serà una democràcia popular sinó un capitalisme globalitzat sense regles. El liberalisme en el món d'avui dia necessita crear conviccions més que no pas passions. Vivim en l'edat de les creences, de les fes apassionades. En el passat, en canvi, el pragmatisme del liberalisme es complementava amb fortes conviccions, d'unir el poder moral i polític per destruir el negativisme de la dreta.