"L'Estat de la Ciutat del Vaticà"és el títol del llibre que a finals de juny arribarà a les llibreries italianes, editat per Il Mulino, amb motiu del vuitantè aniversari de la creació d'aquest micro-Estat.
L'autor, Francesco Clementi, és professor de Dret públic comparat a la Universitat de Perugia. Al text es diu que a Europa hi ha un Estat basat en una "monarquia absoluta i la consegüent absència de llibertat i drets" degut a la voluntat sobirana regnant, en el qual "no existeix pràcticament el dret a la propietat privada" i on "la iniciativa econòmica privada no és admesa". La Constitució atribueix a una persona la plenitud del poder legislatiu, judicial i executiu.
El que diu Clementi és tècnicament exacte però està parlant d'un Estat de pocs quilòmetres quadrats que té un poble' d'unes set-centes persones, dirigit pel Papa. Les sis lleis promulgades pel Papa Pius XI el 7 de juny del 1929 van proporcionar la base jurídica al nou Estat. Va ser durant el règim feixista de Mussolini que Pius XI va voler posar punt final al conflicte de l'Església catòlica amb l'Estat italià, donant a l'autoritat del Papa un mínim de cos que signifiqués una independència real.
Els instruments jurídics, administratius, executius i legislatius que van representar les sis lleis del 1929 van ser redactats pel germà del futur Papa Pius XII, Francesco Pacelli, i per Federico Cameo, un jurista jueu la família del qual va desaparèixer al camp d'extermini nazi de Auschwitz. El llibre recull els ajustaments d'aquella legislació que s'han anat produint fins avui dia i els temes jurídics i polítics que han creat debat.
Dues visions sobre l'Estat del Vaticà
Hi ha tot un seguit d'autors que consideren que l'Estat del Vaticà no fa res més que confirmar la personalitat internacional de la Santa Seu i del conjunt de funcions de govern de l'Església universal. Altres rebutgen aquesta tesi, definida com a "monista", dient que el Tractat del 1929 que va crear l'Estat del Vaticà i les lleis que es van promulgar el mateix any van donar vida a un subjecte autònom, diferent de la Santa Seu, i amb un ordenament propi que pot ser, com diu Clementi, diferent dels fins propis de l'Església catòlica regit per un seguit de normes en perpètua evolució.
La llei fonamental que instituïa aquest Estat, del 8 de juny del 1929, va ser reformada el 1932-1939; desprès el 1946; posteriorment, seguint les reformes de la cúria romana del 1968 i 1984; i finalment, el 1987, per arribar a la nova Constitució vaticana del 2001. I el passat 1 de gener el Papa actual, Benet XVI, va cancel·lar la recessió automàtica de la legislació italiana a les fonts del dret vaticà. Els instruments per a aquestes reformes han estat diversos: publicació d'un Codi de procediment civil, institució d'una Consulta, redimensionar les comissions, la metamorfosi del Conseller, i altres. Les raons també han estat múltiples: les modificacions de la cúria i del seu centre, que és la secretaria d'Estat, el nou Codi de dret canònic, la sensibilitat "sindical" de Joan Pau II...
