Freud i Keynes són dos genis que tenen un seguit de convergències en alguns dels seus anàlisis. Mostrar-les és el treball de Gilles Dostaler i Bernard Maris en el llibre "Capitalisme i pulsió de mort" (ed. Albin Michel). Freud i Keynes són dos dels grans pensadors del segle XX que han deixat una forta petjada en les ciències socials. Mai van trobar-se, tot i que Freud, fugint del nazisme, va anar a Londres el 1938 i va viure a casa d'uns amics comuns. Però, tot i això, els dos van llegir les obres de l'altre i van citar-se als seus llibres.
Tot i que el psicoanàlisi i l'anàlisi econòmic actuen en terrenys força diferents, hi existeix una convergència, ni que sigui parcial. Hi existeix en la idea de la pulsió de la mort que Freud va analitzar a Més enllà del principi del plaer' (1920), que està inscrita en el cor de l'home i està contraposada per la pulsió sexual, una pulsió de vida. Deu anys desprès, i des de un altre angle, hi torna a "El malestar de la cultura", aparegut el mateix any que "Perspectives econòmiques pels nostres infants", de Keynes. La cultura, diu, pot apartar-nos parcialment de la pulsió de la mort o utilitzar-la de manera positiva, però "la societat de la cultura està constantment amenaçada de desagregació", en el que Freud anomena el "narcisisme de les petites diferencies", que ens fa veure els altres de manera odiosa quan en realitat ens són pròxims, com en el cas del racisme dels treballadors blancs.
De manera diferent es troben anàlisis semblants en Keynes, si veiem la desviació de la pulsió de la mort com el desig infinit d'acumulació, ja que en el fons "més val tiranitzar el propi compte de banc que a les altres persones". Escriu Keynes que "l'amor al diner com objecte de possessió serà reconegut com el que és, una passió mòrbida més aviat repugnant". Diu l'economista que "seríem capaços d'apagar el sol i els estels perquè no aporten dividend". Per Freud i per Keynes "malestar i plaer, mort i vida, oportunisme i generositat, sadisme i altruisme estan indissociablement lligades", segons els autors del llibre.
En l'obra s'apunten un cert nombre de convergències sobre la psicologia de les masses, sobre l'angoixa pel futur, la violència, l'acumulació de riqueses. En relació a l'actualitat, és a dir, la crisi financera i econòmica en el context de la globalització, mostren la modernitat dels dos grans pensadors.
