En ple període de crisi apareix un informe del World Economic Forum titulat "The future of the global financial system" que dóna la visió, pessimista (com no), d'un  grup de banquers sobre el futur financer.  Està fet per un grup de treball dirigit per David M. Rubenstein, director general del grup Carlyle, i John A. Thain, ex-director general de Meryll Lynch abans que aquesta institució financera fos adquirida per Bank of America. L'informe va ser preparat pensant en la recent reunió de Davos i prediu unes finances regulades i unes entitats bancàries centrades en la seva feina bàsica, és a dir, recollir dipòsits i distribuir crèdits.


Els autors del treball comencen amb un mea culpa' i constaten que "el creixement dels serveis financers estava basat en fonaments desequilibrats, és a dir, polítiques monetàries i pressupostàries expansives, una desregulació excessiva i una utilització desconsiderada del crèdit i de l'efecte de palanca". Es una llàstima que no se n'haguessin donat compte abans de la crisi.

"El sistema financer mundial està en un moment de canvi històric", diu l'informe. Hi ha dos camins principals a seguir. El primer és una intervenció estatal més forta i decidida, en el qual els estats assumiran els riscos adoptats pels financers reclamant a canvi el poder de control per tal d'impedir en el present i el futur l'adopció de riscos excessius per part dels bancs. Aquests hauran de disposar de suficient capital cada vegada que adoptin un risc i hauran de dependre menys de préstecs a curt termini i finançar les seves activitats a partir dels seus propis recursos.


Nacionalisme bancari

L'activitat internacional dels bancs serà contrarestada per una onada de nacionalisme bancari. Els capitals internacionals seran millor controlats, fet que deturarà la mundialització financera. Ara bé, les regulacions i les supervisions que s'imposaran a les entitats financeres, segons els autors de l'informe, variaran en gran mesura segons els estats. Cada Estat traduirà a la seva manera la voluntat de regular més o menys l'activitat financera. Segons el llibre, el nivell de coordinació internacional de les polítiques públiques, juntament amb el ritme de canvi del poder mundial en favor dels estats emergents, presenta grans incerteses.

L'altre camí del futur financer passa per un retorn a les feines bàsiques tradicionals de la banca: recollir dipòsits i donar préstecs. I com que tots els bancs voldran seguir aquest camí creixerà la concurrència per atreure la clientela. Per aquesta raó els dos grans bancs de negocis nord-americans Goldman Sachs i Morgan Stanley han decidit transformar-se en banca comercial.

La crisi produirà l'efecte de concentrar els bancs en unes poques entitats de gran envergadura, que faran tant de banc comercial com de banc de mercats, però els autors pronostiquen que els estats intentaran trencar aquests conglomerats bancaris i financers fent-los més petits, o que aquestes grans entitats supervivents a la crisi no obtindran la rendibilitat esperada pels inversors i, com a conseqüència, "un període de disgregació pot seguir ràpidament a l'actual onada de consolidació".  Aquesta és una visió de futur d'un grup de banquers i financers nord-americans de primera línia.