Qui te boca s'equivoca i qui té nas es moca, diu la dita popular i, per molt eixerits que puguin ser els serveis d'intel·ligència, a vegades el curt termini els porta a cometre equivocacions enormes, com va ser l'oferiment d'ajuda que els israelians van proporcionar en els seus inicis al moviment islamista palestí per tal de fer mal a l'aleshores potent nacionalisme palestí
articulat a través de l'OAP (Organització per a l'Alliberament de Palestina).
En aquells moments, l'enemic principal a abatre per part d'Israel era el terrorisme dels grups armats membres de l'OAP, i ningú s'imaginava a quin extrem d'intolerància i fanatisme podria arribar l'islamisme de Hamas. Ara, el periodista Charles Enderlin, corresponsal de la cadena de televisió France 2 a Jerusalem, acaba de publicar un llibre: La gran ceguera. Israel i la irresistible ascensió de l'Islam radical (Ed. Albin Michel).
Tot i això, que una democràcia afavoreixi, per interessos a curt termini, l'expansió dels extremistes no és cap novetat: hom sap que els Estats Units van proporcionar tota mena d'ajut (armaments, diners,...) als guerrillers afganesos que lluitaven contra l'ocupació soviètica a través dels serveis d'intel·ligència pakistanesos. Aquests van acabar creant, armant i fent possible la victòria dels talibans que posteriorment va portar a l'11-S. També a finals dels anys 80, quan a Algèria semblava imminent la presa de poder dels islamistes i el règim militar va reaccionar amb una sagnant guerra d'extermini, Washington va acollir a refugiats dels grups islamistes armats. Així mateix, és notori el pacte de fa decennis entre els Estats Units i l'Aràbia Saudita per assegurar el subministrament de petroli a Occident a baix preu a canvi de tancar els ulls sobre l'expansió per part del règim saudita de la seva ideologia integrista islàmica, la wahhabita, arreu del món.
Les arrels de Hamas
La història de l'ascensió del moviment islamista palestí, Hamas, segons la revista francesa Marianne, és ignorada, i aquest llibre vol omplir aquest buit. Israel va jugar amb foc durant vint anys en ajudar al desenvolupament de la branca més extremista dels Germans Musulmans. Tot va començar el setembre del 1973 (se'n conserven, per tant, imatges de l'esdeveniment), quan el governador israelià de Gaza va participar en la inauguració del local dels Germans Musulmans (organització integrista creada a Egipte).
En aquella data el xeic Yassin encara no era el líder indiscutible del moviment. L'autor del llibre escriu: "Els successius governs van creure que seria l'antídot a l'OAP". Un exmembre del Mossad (serveis d'intel·ligència israelians) ha manifestat: "Yassin explicava que lluitava contra l'esquerra palestina, que era la nostra enemiga". Yassin va convertir-se en líder de Hamas, competidor d'Arafat dins del poble palestí pel lideratge polític, i va desenvolupar una política d'atacs terroristes (els voluntaris de la mort eren qualificats de màrtirs), fins que Israel va decidir matar-lo.
Abans i després dels acords d'Oslo, Israel tenia l'OAP com a enemic principal, i els seus esforços estaven destinats a afeblir el líder palestí Iàsser Arafat. L'estratègia israeliana va reeixir, i va quedar debilitat el nacionalisme palestí, tot creant-se una situació caòtica. Mentrestant, proliferaven les mesquites, circulava la propaganda islamista i es multiplicaven les xarxes caritatives de suport als més necessitats, esportives i de formació per part del moviment islamista. Totes aquestes accions concentrades a la franja de Gaza, una situació que, segons l'autor, "no interessa al govern israelià".
Contactes secrets
Aquesta lluita d'Israel contra l'OAP va anar acompanyada en tot moment per contactes secrets. Segons Enderlin, un acord de pau amb l'OAP era possible el 1986, després d'una reunió a Nova York entre Saïd Kamal, representant de l'OAP al Caire, i un dels responsables de la Shavak, la branca dels serveis secrets israelians. Una nova reunió va celebrar-se a París, però tot es va ensorrar poc després degut als atemptats dels grups armats palestins i al consegüent enduriment del govern israelià.
Enmig d'aquesta lluita entre Israel i l'OAP, els islamistes van aprofitar que els deixaven tranquils per arrelar-se profundament entre la població. La conseqüència va ser la seva victòria electoral als comicis legislatius i, posteriorment, la seva presa del poder a la franja de Gaza i la seva política de bombardejar amb míssils casolans el sud d'Israel.
