"La legitimitat democràtica" (Seuil, 380 pàgines, 21 euros) és el títol recent publicat a França del professor del Collège de France i influent intel·lectual Pierre Rosanvallon. La conclusió d'aquesta obra podria ser: "La democràcia no és solament el vot a les urnes. En la complexitat del món contemporani la vida democràtica és descentra, donant vida a una varietat d'actuacions i institucions més enllà del sufragi universal". Rosanvallon també és autor de "La política a l'era de la desconfiança", "El poble introbable" i "El polític, història d'un concepte".
"El desencant democràtic és avui dia una evidència. Els ciutadans voten menys que en el passat i, sobretot, de manera diferent", diu l'autor. "El vot, afegeix, ja no és un moment d' identificació amb un grup social, un territori o un partit polític. El vot ha canviat de naturalesa. En el passat era la manifestació d' una identitat social, actualment expressa una opinió individual. Aquesta transformació va acompanyada per una creixent desafecció respecte la lluita entre partits polítics i respecte la crisi de l'Estat, entès com a administració dels interessos comuns".
-Vigilància cívica del poder-
En el seu llibre "La política a l'era de la desconfiança" Rosanvallon fa servir el concepte de "contrademocràcia" per explicar com el ciutadà s'implica en la vida col·lectiva de manera diferent i diversa. Defineix contrademocràcia com "el conjunt de les activitats que no estan destinades a associar el ciutadà a l'exercici del poder, sinó a organitzar el seu control sobre qui governa". No és possible que tothom participi directament a les decisions polítiques però tothom pot expressar les seves opinions crítiques i participar en la vigilància cívica de l'actuació del poder. Aquestes activitats poden ser molt diverses, començant per la vigilància dels procediments democràtics. Els autors d'aquestes actuacions polítiques poden ser les associacions, els mitjans de comunicació o simples ciutadans fent servir Internet.
Un altre dels conceptes és el de sobirania negativa que l'autor defineix com "la que els ciutadans manifesten rebutjant algunes de les decisions del govern. Els primers teòrics de la democràcia pensaven que és basava en el consens silenciós dels ciutadans i avui ens adonem que en l'activitat democràtica, al cantó del consens, juga un paper essencial la dissensió". Una altre de les formes que adopta la contrademocràcia és l'exercici d'acusar el poder. El paper acusatori era abans el centre de l'actuació de l'oposició parlamentària però actualment aquesta pràctica s'ha disseminat a tota la societat, convertint-se en "un patrimoni col·lectiu".
-El risc de l'antipolítica-
L'oposició de la societat civil al poder polític porta el risc d'alimentar l'antipolítica. L'activitat contrademocràtica té un caràcter ambigua que, per una part, pot ser útil per reforçar la democràcia, estimulant-la en sentit positiu, però, per l'altre, pot debilitar-la, alimentant l' antipolítica. "La contrademocràcia positiva, afirma Rosanvallon, sotmet el poder a proves que l'obliguen a realitzar millor la seva missió al servei de la societat...La contrademocràcia negativa en canvi excava un solc cada vegada més profund entre el poder i la societat, ampliant la distància entre els ciutadans i els polítics". Pel que fa a l'antipolítica amb la seva crítica radical crea una situació en la qual els ciutadans són expropiats del procediment democràtic i naix el populisme de base, diferent del populisme tradicional del segle XIX.
Per l'autor "la democràcia ha de ser un moviment d'apropiació social de les decisions col·lectives, el populisme però expropia sempre el poble de tals decisions. Els qui critiquen els partits pensen que la societat civil pot ser autosuficient, però és una il·lusió pensar que la democràcia pot reduir-se a la societat civil. La democràcia és sempre un cara a cara entre govern i societat, entre decisions i consens". Rosanvallon estima que en el passat era més fàcil veure la continuïtat entre el vot i les polítiques que aquest suposaria però a l'actualitat les eleccions s'han convertit en un simple procés de nomenament que no suposa saber les politiques que se seguiran. Abans és votava per un projecte polític, ara per un home i, per tant, el sufragi universal, proporciona una legitimitat instrumental que ha de ser contínuament posada a prova i trobar el suport d'altres formes de legitimitat".
Com a conclusió, en una entrevista al diari de Roma "La Repubblica", l'autor afirma: "Tocqueville pensava que la democràcia simplificaria cada vegada més la vida política quan en realitat passa el contrari. El desenvolupament de la democràcia fa cada vegada més complexa la vida política. Aquesta és la condició per impedir que cap interès particular la confisqui en benefici propi".
