Els incondicionals d'Internet tenen en la persona de Nicholas Carr (1959) la seva bèstia negra. Fa dos anys va publicar un assaig a la revista The Atlantic', amb el provocador títol "Google ens està convertint en estúpids?". s autor de The Big Switch', que en la seva versió italiana va traduir-se per El costat fosc de la xarxa' i ara anuncia la pròxima publicació de The Shallows' ("Superficialitat. El que Internet està fent a la nostra ment").
"Ja n'hi ha prou de veure Internet i la tecnologia digital com una capsa de colors", escriu Carr. "Ofereixen oportunitats extraordinàries d'accés a noves informacions però tenen un cost social i cultural molt alt: a més a més de la lectura transformen la nostra manera d'analitzar les coses, els mecanismes de l'aprenentatge. Es perd la capacitat de concentració, es desenvolupa una manera de raonar més superficial....saltant contínuament d'una informació a una altre, a través dels links, arribem a on volem però al mateix temps perdem gruix perquè no tenim temps per reflexionar, contemplar. Desenvolupar una anàlisi profunda s'està convertint en una cosa antinatural".
Carr, que va dirigir durant molt de temps la Harvard Business Review', ha estat qualificat pel poble del web com un enemic de la tecnologia però ell afirma que des dels anys 80 ha estat un consumidor de la tecnologia digital. "Sempre he estat un tecnòfil', no un tecnòfob. Però el meu entusiasme va decréixer al descobrir que, junt amb els avantatges que estan a la llum pública, la xarxa comporta coses menys evidents i, per tant, perillosos. Perquè els efectes seran profunds i permanents". Aquest autor no està sol en la seva línia crítica, ja que el geni de la intel·ligència artificial, Jaron Lanier, en un llibre recent ha advertit que el "col·lectivisme" d'Internet mata la creativitat individual, segons escriu Massino Gaggi al Corriere della Sera'.
Relació entre tecnologia i cervell humà
L'autor, en el seu assaig a la revista The Atlantic' abans esmentat, reflexionava sobre la seva experiència personal, sobre com la cultura digital havia canviat el seu comportament. Però en els dos últims anys ha passat del fet personal a buscar evidències científiques i socials de com Internet (com altres revolucions precedents, com la de l'alfabet o la creació de la premsa) ha canviat la història intel·lectual de la humanitat i de com les noves tecnologies influeixen en l'estructura del nostre cervell a nivell cel·lular. Esmenta el cas de la Cushing Academy', una escola d'elit que forma a la classe dirigent de l'estat de Massachusetts des dels temps de la Guerra de Secessió, que ha eliminat els llibres de la seva biblioteca i els ha substituït per computadores destinades a la recerca.
"L'escola -diu Carr- hauria d'ensenyar a fer servir amb saviesa les noves tecnologies. En realitat, però, els educadors i bibliotecaris s'estan acostumant a la idea de que tota la informació i el material d'estudi poden ser distribuïts als estudiants en format digital. Des del punt de vista econòmic té un sentit: costa menys. Però limitar-se a omplir les lleixes de sistemes electrònics és miop. Com ensenya McLuhan, el mitjà compta. Sense llibres no sols és més difícil concentrar-se... La pèrdua de la memòria de llarg període és el risc més gran".
Larry Sanger, cofundador de Wikipedia, admet els riscos de distracció, però acusa a Carr de ser massa pessimista i de no confiar en la capacitat humana per gestionar amb raciocini les noves possibilitats ofertes per la tecnologia, que representen un gran progrés per a la humanitat. Carr li contesta que "els partidaris de la llibertat total de comprar i portar armes raonen de la mateixa manera quan diuen: les armes no maten els homes, son els homes que maten altres homes... L'experiència diu que quan una nova tecnologia esdevé d'ús comú tendeix a canviar els nostres costums, la manera de treballar, la manera amb que socialitzem i eduquem els nostres fills. I després passa que, en gran part, escapa al nostre control".
