El passat 4 de juliol, Festa de la Independència dels Estats Units, el diari “New York Times” escrivia que “dreta i esquerra, conservadors cristians i fonamentalistes islàmics, historiadors ortodoxes i bloggers iclonoclastes semblen estar d’acord “ en que els Estats Units són un imperi que recorda a l’antiga Roma. Per a molts els immigrants són els bàrbars, els vàndals, els telepredicadors denuncien la decadència moral i Al Qaeda defineix l’imperialisme romà. El “Washington Post” va escriure: .
“Com els romans som multiculturals, de la mateixa manera que ells van destruir els etruscos nosaltres hem destruit els indis, ells van ser una versió militarista de Grècia i nosaltres d’Europa”. Enmig d’aquesta polèmica no podia faltar un llibre que hi fes referència i aportés la seva visió com es el cas de “Som Roma?” de l’escriptor Cullen Murphy, que s’ha convertit en un bestseller.
La seva tesi és que els Estats Units segueixen els passos de Roma i poden tenir la seva fi. Des de la caiguda de la URSS el seu paper imperial està fora de dubte i se superposa a la seva democràcia ja que la nació creu estar destinada a guiar el món i, per tant, se situa per sobre de les lleis. Murphy recorda que la Roma imperial, com els actuals Estats Units, tenia les seves fronteres al Rin (avui dia a Rússia) i a l’Eufrates (avui dia l’Iraq). L’any passat, enmig de la polèmica sobre la violació de les llibertats en nom de la guerra contra el terrorisme l’escriptor Nicholas Meyer va recordar que el pas de república a imperi per part de Roma va ser facilitat pel saqueig del port de Ostia per part dels pirates, els terroristes d’aquell temps, que va portar a fer lleis especials. Murphy relaciona el nepotisme dels emperadors romans i els lobbies de Washington que porten a no distingir entre el be comú i l’interès privat. L’escriptor assenyala les semblances entre les dificultats de Roma i les dels EUA per fer front a excessius compromisos militars. Els romans van llogar mercenaris estrangers com els visigots mentre que els EUA paguen exèrcits (empreses privades de seguretat) mercenaris.
Els pares fundadors de la nació nord-americana van inspirar-se en la república romana, no en l’imperi, que identificaven amb Anglaterra. La capital nord-americana està plena de monuments i edificis inspirats en el món clàssic de Roma. Per Murphy són les virtuts originàries de Roma les fonts de inspiració, no els vicis de l’imperi, però cal superar la mentalitat de considerar inferiors a les altres cultures i altres pobles, ser menys individualista i més solidari i veure en el govern i en els serveis públics elements constructius, integrar els immigrants. Escriu l’autor que “al final els dirigents romans no es preocupaven del benestar dels ciutadans però nosaltres, els nord-americans, creiem en la possibilitat de millorar i no hem perdut encara la capacitat de innovar i reformar”.
Un altre llibre recent i d’èxit de vendes tracta del mateix tema: “Nord-americanisme, la quarta gran religió occidental”, del científic neoconservador David Gelernter, pel qual els Estats Units són una república bíblica i l’objectiu de Bush no és l’imperi sinó “la llibertat i la justícia que sols els Estats Units poden aportar”. Altres llibres recents que mostren l’interès pel tema són: “La corrupció i el declivi de Roma”, del professor de Yale Ramsay McMullen, i “Vida imperial en la ciutat maragda” (es refereix a Bagdad), del periodista Rajiv Chandrasekaran
