Una de les dones amb més poder als Estats Units ha estat l'exsecretària d'Estat durant la presidència de Bill Clinton, Madelaine Albright. La política, que va fer servir els fermalls que moltes dones porten avui dia a la brusa o jaqueta com a llenguatge diplomàtic simbòlic, ha acabat de publicar als Estats Units Read my pins (Llegiu els meus pins), per HarperCollins. Albright (de 72 anys) explica que va començar a fer servir els fermalls
o pins a la seva roba com a part del llenguatge diplomàtic a partir de 1994, quan era l'ambaixadora nord-americana a les Nacions Unides.
Quan el règim iraquià de Saddam Hussein havia qualificat Albright de serp, ella es va col·locar a la seva roba un pin en forma de serp. Des del seu seient de l'ONU, l'aleshores ambaixadora nord-americana llençava un atac rere l'altre contra el règim del dictador Saddam Hussein pel seu rebuig a col·laborar amb els inspectors internacionals que haurien pogut certificar l'existència o inexistència d'armes atòmiques, químiques i biològiques a l'Iraq. Saddam estava que trinava davant la insistència i duresa d'Albright, i la va qualificar de "una serp sense igual".
A l'ambaixadora Albright, aquesta sortida de Saddam li va fer venir una idea al cap. "Tenia un fermall d'or que representava una serp embolicant-se a una branca i vaig pensar que seria divertit portar-la cada vegada que tractéssim de l'Iraq". La iniciativa va ser un èxit i l'inici d'una tradició que, amb els anys, va anar adquirint una major sofisticació, fins a convertir-se en una "diplomàcia del fermall". Llegiu els meus pins era la resposta habitual d'Albright als periodistes que l'esperaven a les portes del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. El 1997 el president Clinton va nomenar-la secretària d'Estat, la primera dona al davant de la diplomàcia dels Estats Units, i els pins als seus vestits van convertir-se en missatges, en senyals codificades sobre les intencions i l'estat d'ànim del govern nord-americà.
Els tres micos per a Putin
Els pins o fermalls de l'exsecretària d'Estat estan ara exposats a una mostra al New York Museum of Arts and Design. Per indicar-li Albright a l'aleshores president rus el que pensava del seu rebuig a reconèixer les atrocitats que havia comès a Txetxènia, la secretaria d'Estat va posar-se un fermall amb els tres micos: el que es tapa els ulls, el que es tapa les orelles i el que es tapa la boca. Quan negociava amb els russos un tractat de reducció de míssils nuclears, Albright portava un mini-coet d'or, esmalt i corall, i quan el ministre rus d'Afers Estrangers, Ivanov, li va preguntar: "Son els vostres interceptors?", va respondre-li: "Els fem molt petits".
Quan es va descobrir que els espies russos havien col·locat "xinxetes" (micròfons) al departament d'Estat, la diplomàtica va reunir-se amb l'ambaixador rus amb un fermall al pit que representava un coleòpter d'amatista i calcedònia. Enfadada amb Iàsser Arafat perquè posava obstacles a les converses de pau sobre l'Orient Mitjà, Albright va reunir-se amb ell amb un pin en forma d'abella d'or, plata, robins i granats. "Volia ser punxant i dura", va dir. Quan les negociacions no avançaven portava fermalls que representaven tortugues o crancs.
També enviava senyals positius com quan va reunir-se amb Nelson Mandela en que va portar un pin que era una zebra, com a símbol d'Àfrica. Albright manifestava el progrés en unes negociacions amb pins que eren flors de colors, i per commemorar les 212 víctimes mortals dels atemptats contra les ambaixades nord-americanes a Tanzània i Kenya, el 1998, va posar-se un àngel d'or.
