Benazir Bhutto va retornar del seu exili l’octubre del 2007 però abans havia deixat a punt, posat al dia, la seva autobiografia amb el títol de “Benazir Bhutto, filla de l’Orient” (publicat el passat dia 10 per Editions Héloïse d’Ormesson). A partir del que va viure es poden trobar les claus interpretatives del seu assassinat de fa uns dies.
Recorda l’autora que el seu pare i els seus dos germans van ser assassinats i la seva mare, el seu marit i ella mateixa van patir la presó. Ella va estar molts anys a l’exili. Però tots aquests patiments no eren obstacle perquè es declarés “una dona feliç... perquè he aconseguit obrir una bretxa en el bastió de la tradició convertint-me en la
primera dona del mon musulmà nomenada primer ministre i aquest esdeveniment ha marcat un giravolt decisiu en el debat tempestuós sobre el paper de les dones en una societat islàmica”. També manifesta el seu orgull pels seus tres fills i explica que el 1988 quan esperava el seu primer infant el dictador militar de la època va dissoldre el parlament i va convocar eleccions perquè estava segur que una dona embarassada no podria fer campanya. Es va equivocar i el seu fill va nàixer poques setmanes abans dels comicis, que va guanyar, “desmentint a tots els qui predeien que mai una dona musulmana podria guanyar el cor i el esperit del seu poble”.
Un any desprès de ser escollida primer ministre va tornar a quedar embarassada i l’oposició va demanar al president i a l’exèrcit que la fessin fora del càrrec ja que no estava previst un permís de maternitat pel primer ministre i perquè no podria governar quan tingués el fill. Demanaven un govern de transició per preparar noves eleccions però va estar treballant fins el dia abans del naixement i al dia següent del naixement tornava a estar en el seu despatx treballant. “Desprès em vaig assabentar que havia estat la primera cap de govern de la historia que havia tingut un fill en l’exercici de les seves funcions”.
Un any abans de ser escollida primer ministre el dictador general Zia havia dit a un dels seus amics que “deixar amb vida a Benazir ha estat l’error més greu de la meva vida”. El president-genreral Zia havia fet penjar el seu pare, Zulfikar Ali Bhutto. Benazir com a primer ministre retornava la dignitat a les dones musulmanes, feia una interpretació moderada de l’Islam i donava esperances al poble d'una via millor. “Els qui s’oposaven a la meva elecció, inclòs el president, estaven disposats a tot per desestabilitzar-me”. En acabar la cerimònia del jurament del càrrec les cares dels generals reflectien el seu descontent, la dels alts funcionaris el desconcert i les dels dirigents del seu partit alegria. En finalitzar les paraules del jurament va aixecar-se un crit emès per moltes boques: “Bhutto és viu”” i “aleshores vaig entendre que el meu pare no havia donat la vida en va. El poble de Pakistan li havia expressat el seu suport votant per mi, una dona sense experiència de 35 anys. Aquest amor i aquesta lleialtat van fer de mi la més jove primer ministre elegida del món”.
El 1989 va sentir parlar per primera vegada de Oussama ben Laden, quan encara no havia creat Al Qaeda, ja que va finançar un intent de derrocar el seu primer govern. “Quan vaig decidir controlar l’ISI (serveis secrets pakistanesos) el van cridar perquè tornés al Pakistan (Ben Laden tenia estretes relacions amb l’ISI) i els ajudés a destituir-me per poder instal·lar un règim teocràtic. Ben Laden va donar 10 milions de dòlars per comprar els meus parlamentaris per tal que votessin una moció de censura contra el meu govern”. L’objectiu de Ben Laden no era fer fora els soviètics de l’Afganistan sinó imposar un califat d’estats musulmans que anés des d’Europa a Àsia i Àfrica, controlat pels extremistes religiosos, afirma l’autora.
Durant la campanya electoral del 1993 “els oficials més durs de l’aparell de seguretat estaven disposats a fer servir mètodes radicals per impedir-me que retornés al poder”. Ja no es tractava de finançar a l’oposició sinó que l’ISI “em volia fer desaparèixer definitivament del paisatge polític, d’eliminar-me de una vegada per totes i van encarregar el meu assassinat, a un pakistanès relacionat amb l’ISI durant l’època de la guerra de l’Afganistan, Ramzi Youssef. Aquest havia participat en el primer atemptat contra el World Trade Center de Nova York, feia pocs mesos. La seva cèl·lula treballava a les ordres del seu oncle, Khalid Sheikh Mohammed, al qual l’ISI va encarregar el meu assassinat. Despès Khalid Sheikh va ser el cervell de Al Qaeda i és sospitós d’haver decapitat personalment al periodista nord-americà Daniel Pearl”..
El 2007, en tornar al Pakistan “sé que puc ser detinguda, que puc ser morta per un tret en baixar de l’avió, desprès de tot Al Qaeda ha intentat matar-me en diverses ocasions i poden tornar a provar-ho quan retorni al meu país per participar a unes eleccions democràtiques a les quals tenen horror però estic decidida a tornar al meu país per mantenir les promeses fetes al poble pakistanès i donar suport a les seves aspiracions democràtiques. Prenc aquest risc per tots els infants del Pakistan”. És el testimoni d' una dona valenta disposada a donar la vida pel seu poble i per la democràcia.
