« A ferro i foc. La guerra civil europea 1914-1945 », és l’assaig que ha publicat Enzo Traverso, professor de ciències polítiques a la Universitat Jules Verne d’Amiens i especialitzat en l’estudi de les ideologies del segle XX. Dóna una visió de les dues guerres mundials que el segle XX van destruir les nacions del continent europeu com si es tractés de una guerra civil entre europeus. Els intel·lectuals d’aquelles èpoques van interpretar els conflictes mundials com lluites entre la civilització i la barbàrie. Està clar que la civilització la representava el país de cada un d’ells així com els seus aliats. Thomas Mann va parlar de una lluita entre la Kultur, entesa com a civilització, i la Zivilisation, en el sentit de civilització que havien donat els il·luministes, vista com a desenvolupament de una modernitat sense ànima. Va atribuir la Kultur a Alemanya i la Zivilisation a França. El 1931 Ernst Jünger diu que la primera guerra mundial va ser un Apocalipsi en que Europa havia fet la guerra a Europa, és a dir, parla d’una guerra civil, d’un conflicte intern dins d’una mateixa civilització entre dos maneres oposades de entendre-la. En aquest sentit podia ser comparada amb la guerra civil nord-americana del 1861-1865, amb la diferència que Europa va assolir la pau després de la segona guerra mundial en la qual es van superar, en el front oriental, els horrors de tots els conflictes del passat i va ser alhora una guerra de religions i entre estats i pobles. Jünger compara la guerra civil europea del segle XX amb la dels Trenta Anys que va destruir Europa des del 1618 al 1648 i va enfrontar a catòlics i protestants.

Les guerres europees poden ser enteses de tres maneres o enfocaments: lluita de classe entre burgesia i proletariat, enfrontament entre feixisme i antifeixisme o contraposició entre dues maneres de entendre la civilització europea. El vell continent té dues diferents tradicions, la de l’I·luminisme i la del Romanticisme-Nacionalisme. L’antifeixisme, segons el llibre esmentat, se situaria en la tradició il•luminista i recorda que la intenció de Goebbels d’ esborrar del continent les conseqüències de la Revolució francesa va ampliar i consolidar el front anti-feixista dels intellectuals. En aquest context es dona l’aliança, durant la segona guerra mundial, entre liberalisme i comunisme, tots dos fills de l’Il•luminisme, segons Traverso. El que no sabem és si l’aliança entre liberalisme i comunisme, decisiva per derrotar el nacionalsocialisme, s’hauria produït si el dictador alemany no hagués trencat el pacte de no agressió amb la Unió Soviètica i no l’hagués envaït. La guerra civil espanyola va prefigurar les aliances de la segona guerra mundial simplificant el triangle liberalisme- comunisme-feixisme en l’oposició feixisme-anti-feixisme.

El resultat de la guerra civil europea, en la seva fase conclusiva del 1939 al 1945, no va ser decidida per la superioritat d’una visió del mon sobre una altra. L’aliança entre liberalisme i comunisme, l’anti-feixisme, no va conduir a una síntesi sinó que va reproduir-se l’enfrontament, posterior a la victòria del 1945. La guerra civil europea, ampliada a conflicte mundial, va ser decidida per la potencia militar i industrial dels Estats Units i de la Unió Soviètica.