L’augment de les desigualtats als Estats Units no té punt de comparança amb el que està passant als altres estats del món occidental i les causes estan en la ideologia político-econòmica que impregna el govern nord-americà, segons el llibre “La consciència d'un liberal (editorial Laterza, 310 pàgines, 18 euros) del conegut editorialista i articulista de la premsa nord-americana Paul Krugman, economista, neokeynesià, de la Universitat de Princeton..

L’autor, articulista habitual del diari “New York Times” i la seva versió europea “International Herald Tribune”, recula mig segle enrere per trobar els orígens de la política del duo Bush-Cheney (president i vicepresident actuals), fins els anys en que a “National Review”, dirigida per William Buckley, es defensava el dret del Sud a impedir que els negres poguessin votar i promocionava la figura del “generalíssim” Francisco Franco que en nom de la Església catòlica i de la defensa de la propietat privada havia derrotat el govern democràtic espanyol.
 Aquell moviment incipient va nomenar-se “nou conservadurisme” i representava una reacció violenta a les decisions del president Eisenhower i altres dirigents republicans de reconciliar-se amb l’herència de Roosevelt. Aquest moviment va créixer i va transformar-se en una poderosa força política formada per persones i institucions que anava més enllà del món polític i del Partit Republicà. Al moviment ultraconservador van adherir-s'hi organitzacions del món de la informació i de la comunicació, “think tanks”, editorials, etc. La seva actuació anava dirigida contra les polítiques que perjudicaven a una determinada classe dirigent. És un moviment antidemocràtic, reflectit en l’admiració dels seus fundadors pel general Franco i els seus mètodes, tot i que als Estats Units el camí de la política passa per les eleccions.

En el seu camí cap el domini polític de la nació van fracassar el 1964 amb la candidatura del republicà Goldwater, partidari de polítiques que accentuessin la desigualtat, però van passar de ser un moviment marginal a ser un força política central determinant. El seu gran triomf va ser l’arribada a la presidència, el 1980, de Reagan que el 1966 va ser escollit governador de Califòrnia per després passar a la Casa Blanca. Aquest president ha quedat com un model de principis conservadors. Els seus inicis polítics i els seus primers triomfs electorals estaven basats en el discurs de la por en temes culturals,sexuals i el comunisme i en la instrumentalització del revanxisme blanc contra el moviment dels drets civils.

En el llibre el missatge central és que el conflicte racial està en el centre de la vida política nord-americana. La esclavitud és el pecat original de la democràcia nord-americana i el motiu pel qual es l'única democràcia occidental que no garanteix l’assistència sanitària als seus ciutadans. És la raó per la qual el revanxisme blanc contra el moviment dels drets civils ha convertit els EUA en l’únic estat occidental en el qual un dels dos grans partits que dominen la vida política només pensa en com desmantellar l’Estat social. Reagan va desenvolupar un discurs sobre els drets dels estats que formen els Estats Units i això li va proporcionar els vots dels blancs dels estats del Sud que van portar a un Congrés (Cambra de Representants i Senat,) dominat pels republicans.

Les eleccions presidencials del 2004, que van reelegir Bush com a president, van semblar ser el cant del cigne dels ultraconservadors. El 2002 a les eleccions legislatives els republicans van triomfar fent servir de bandera el problema del terrorisme i tot plegat va permetre que Bush inciés la guerra de l’Iraq. Aquesta guerra va permetre a Bush ser reelegit el 2004 perquè el conflicte encara no havia evolucionat de manera clara i transparent cap al desastre dels últims anys. Amb Bush els ultraconservadors van assolir el control de tot el poder polític però van demostrar la seva incapacitat per governar bé. Van crear una cultura del nepotisme i de la corrupció que ha amarat la presidència de Bush, ha agreujat el desastre de l’Iraq, va demostrar ser impotent davant la destrucció de l’huracà Katrina. En definitiva, el moviment neoconservador ha acumulat un seguit de fracassos en defensar polítiques contràries als interessos de la majoria dels nord-americans i per defensar-se davant la fallida de l’acció de govern ha recorregut a la mentida, com va quedar clar en els motius per atacar a l’Iraq. Per això avui dia el president Bush és un dels més desacreditats de la historia dels EUA i va fer possible la victòria dels demòcrates a les eleccions legislatives del 2006.

En aquestes pròximes eleccions presidencials s'hauran de tenir en compte els factors esmentats i el fet de que l’electorat cada dia que passa és menys blanc i per aquesta raó els republicans intenten separar els electorats negre dels llatins i asiàtics, que cada vegada tenen un major pes electoral. Però aquesta diferenciació dels dirigents republicans no sembla ser acceptada per l’electorat blanc revanxista. Els neoconservadors encara tenen el diner de la seva part però aquest important factor no sempre és decisiu i tot sembla indicar que el 2009 els EUA tindran un president demòcrata. La nova majoria ha de implantar un programa liberal que afavoreixi la xarxa de seguretat social i redueixi les desigualtats, en definitiva, que implanti un altre New Deal que suposi que en el segle XXI els EUA disposin d'una assistència sanitària universal, com a la resta del món occidental.