"Ma plus belle histoire, c'est vous" (La història mes bonica, sou vosaltres) ha aparegut a les llibreries franceses, editat per Grasset, la primera setmana de desembre i amb aquest volum l'ex-candidata presidencial socialista francesa, Ségolène Royal, espera reconquerir el Partit Socialista i els seus votants i explicar un seguit de detalls sobre la seva campanya presidencial, fent, de passada, un repàs als "elefants" (veterans dirigents socialistes) que no li van donar suport.
Aquest mes ha iniciat una forta campanya de presència mediàtica en un seguit de programes de televisió i manté un seguit de reunions des de fa setmanes amb intellectuals, experts, polítics,...També efectua una sèrie de viatges però el seu objectiu no es l'opinió pública sinó els militants socialistes que en el seu pròxim congrés, dins d'un any, hauran de votar pel lideratge del partit. No està clar, encara, si vol ocupar la presidència o ser la secretaria general. Segons les enquestes continua sent la candidata preferida pels electors d'esquerres però el PS està perdent adherents degut a les baralles internes i a la manca de iniciatives.
En el llibre apareixen un seguit de perfils de les personalitats polítiques que va tractar durant la campanya. Del president Sakozy diu que es "nerviós, tàctic, dóna una impressió de força i te una voluntat de penetrar el seu interlocutor quan el mira. Res no ha d'escapar al seu control. De Dominique Strauss-Khan, ara successor de Rodrigo Rato al front del Fons Monetari Internacional, afirma que és educat, intelligent i bon vividor. "Li vaig dir que calia fer equip, que podíem guanyar junts, que l'esquerra ens volia aliats. Va marxar durant tres setmanes al Canadà en plena campanya".
En referència al seu ex-company sentimental i actual secretari general del PS, François Hollande, manifesta que no vol dir res que pugui molestar "al pare dels meus fills" però exposa el seu dolor per haver-se trobat sola ja que "no vaig trobar una esquena on recolzar-me". Hollande va seguir la campanya de lluny, sense oposar-s'hi però sense ajudar, i com a conclusió diu: "Per guanyar la pròxima vegada em farà falta el suport de tot un partit i d'un company que m'estimi".
Del candidat centrista François Bayrou, que va quedar en tercera posició en la primera volta, explica que li va proposar una aliança, anar junts i fer-lo primer ministre i que desprès d'acceptar s'hi va repensar i va dir que no. Royal descriu l'escena de quan va anar a casa seva a parlar-li i el va telefonar des del cotxe en el carrer, i Bayrou li va contestar: "No, no, no pugis, hi ha molta gent al carrer". Era de nit, mes tard de les onze, i el carrer estava buit. Prèviament havien acordat que ho farien públic durant el debat televisat contra Sarkozy i que es trobarien per concretar l'acord, però Bayrou va tenir por i va fer marxa enrera.
L'ex-candidata presidencial explica la seva educació cristiana i que durant els moments mes difícils de la campanya "crec que la meva educació cristiana em va ajudar". També resulta curiós el que descriu de l'actuació de l'ex-primer ministre i dirigent socialista Michel Rocard, de qui es declara simpatitzant. Explica que la mirava com si fos un ovni, amb condescendència i que la va anar a veure dos dies abans de dipositar la candidatura al Consell Constitucional per dir-li: "Primer, no hi arribaràs. Segon, et queden unes hores per retirar-te. Jo sóc el millor candidat. És convenient que et retiris en favor meu. Segons les enquestes sóc el mes popular. Has de retirar-te". Li va replicar que suposant que l'atropellessin el partit convocaria de nou els militants per designar un candidat però Rocard va replicar-li que "això es impossible, no hi ha temps. Tu fas públicament una crida a mi. Jo poso la meva candidatura al Consell Constitucional i tot està fet. És la teva oportunitat. Si tu no l'agafes seràs escombrada. No estaràs ni tan sols en la segona volta".
En canvi, Royal explica el suport total de Jean-Pierre Chevènement que li va dir: "Sègolène, quan sento el que diuen de tu els primers que t'haurien de donar suport, digues que estàs sola, això et donarà força. Per definició, el cap està sol quan decideix. Actua segons la teva raó però fes cas també de la teva intuïció, del teu instint, el nostre paper és seguir-te i donar-te suport".
I, finalment, com a anècdota curiosa i simpàtica narra el suport d'un filòsof (es refereix a Bernard-Henri Lévy), amb qui es va reunir en un bar una dotzena de vegades, que li deia "Ets d'una bellesa extrema". Diu ella: "Sabia que era una exageració però em feia riure".
