El poble nord-americà és molt religiós, els Estats Units són una de les nacions més religioses del món. Segons les enquestes, el 90% creuen en Jesús i en els àngels. En els bitllets i en els discursos dels seus líders, els nord-americans cada dia hi troben frases com "Déu beneeixi Amèrica" o "En Déu confiem". L'actual president Bush fa freqüents referències a la Bíblia. Els Estats Units travessen una època de fervor religiós, però tot i aquest esperit, són una de les nacions més ignorants del món en aquest aspecte, segons explica el recent llibre de Stephen Prothero, estudiós de història de les religions i professor de la Boston University, titulat Religious Literacy, que podríem traduir per Coneixement religiós.
L'autor ha fet una profunda recerca entre estudiants i tota mena de persones i ha descobert que els Estats Units no coneixen el cristianisme. La meitat de la població ignora que el Gènesi és el primer llibre de la Bíblia, no saben més de cinc dels deu manaments i ignoren el nom dels evangelistes. També creuen que qui va obrir les aigües del Mar Roig perquè el poble jueu pogués fugir de la persecució dels egipcis va ser Jesús, no Moisès, una tercera part diuen que Sodoma i Gomorra van ser marit i muller, no dues ciutats plenes de pecadors, i ignoren que el sermó de la muntanya el va fer Jesús. Les tres quartes parts diuen que l'autor de la frase "Facis la llum" va ser l'inventor de la bombeta Thomas Edison i el 10 % afirma que Joana d'Arc era la esposa de Noè.
Aquesta ignorància repercuteix en la vida civil, ja que dues terceres parts del nord-americans volen que a les escoles s'ensenyi a la vegada el creacionisme i l'evolucionisme. La meitat creu que "Ull per ull i dent per dent" és un ensenyament cristià i que la frase de "ajudeu i el cel us ajudarà" és de Benjamin Franklin, un del pares fundadors de la pàtria. Diu l'autor que aquesta situació fa que uns ciutadans molt religiosos siguin tancats i se situïn entre els menys solidaris de tot el món. La ignorància sobre la Bíblia ve agreujada pel fet que és general respecte a totes les religions. La meitat de la gent no sap què és l'Alcorà i sols una tercera part dels nord-americans tenen idea que el Ramadà es una festa islàmica, alhora que el 17% pensen que és una festa jueva.
A partir d'aquest llibre, que està obtenint un gran ressò, molts opinadors plantegen si la religiositat nord-americana és sols superstició i si la nació més avançada tecnològicament i científicament no pateix el risc de tornar-se obscurantista. Els dirigents religiosos, per la seva part, condemnem que s'ha obert un gran espai a l'ateisme com demostra l'èxit de llibres com el de Christopher Hitchens (Déu no és gran) o el de Sam Harris (La fi de la fe). El teòleg Jon Butler, de la Universitat de Yale, afirma que "la fe...ha de basar-se en la raó i en el saber". Hitchens és dels que diu que l'extremisme de molts evangelistes i neoconservadors és degut a la ignorància i la intolerància, i equipara la religió amb la superstició. Diu Hitchens que la humanitat va crear el concepte de Déu per justificar els orígens de la vida i de la terra, el misteri de la mort, la por i la violència però que avui dia ja no existeixen motius per creure-hi.
El teòleg Butler recorda que fa anys el llibre Evangeli nord-americà, de Jon Meacham, atribuïa al país una gran capacitat d'harmonitzar valors civils i morals (Bíblia i Constitució), dins del respecte de la separació entre Estat i Església. Però s'ha produït una evolució en que han proliferat les sectes, s'han fragmentat les esglésies i el Déu d'uns s'ha convertit en incomptable amb el Déu d'altres i la lluita entre doctrines pot portar al relativisme i al fanatisme. Prothero, en el seu llibre, recorda que la Cort Suprema va emetre una sentència el 1963 prohibint l'ensenyament de la religió a les escoles públiques, però diu que hauria de formar part dels estudis d'història i literatura. Prothero afirma: "Judicar la religió com a irrellevant a la societat moderna és una equivocació, com ho es considerar l'ateisme una monstruositat de circ".
