"La rancúnia" (Il rancore), és el llibre publicat d'Aldo Bonomi (editorial Feltrinelli, 160 pàgines, 12 euros), pocs dies abans de la celebració de les eleccions legislatives a Itàlia, en el qual intenta arribar "a les arrels del malestar del Nord" i oferir les pistes per entendre perquè aquesta malestar s'està estenent a la resta del país.
Fa uns mesos Renato Rizzi havia publicat "Itinerari de la rancúnia" (Itinerari del rancore, 274 pàgines, 14 euros) on analitza els aspectes psicològics "d'un sentiment difós com mai que arriba a tota la societat i a cada persona" i serveix per veure com una patologia psicològica pot transformar-se en un problema social. Un assaig del politòleg Roberto Cartocci a l'últim número de la revista "Il Mulino", titulat "La construcció política del ressentiment", afirma que aquest sentiment s'expandeix en els últims quinze anys i explica que la política no ha donat respostes a la rancúnia que sorgeix de la societat sinó que l'ha alimentat i multiplicada. El collaborador del diari romà "La Repubblica" Giuseppe D'Avanzo, afirma que a aquest fenomen hi han ajudat els mitjans de comunicació.

Aquests autors ens parlen d'una societat rancuniosa, ressentida, una Itàlia rabiosa i frustrada, un sentiment violent en les relacions personals que s'ha convertit en sentiment collectiu i condiciona les relacions socials conduint a una mena de revolta contra la classe dirigent, començant per la política. Els analistes diuen que a les recents eleccions legislatives aquests sentiments de rebuig s'han traduït per un augment de l'abstenció, encara que la participació continua sent molt alta, i pel gran creixement experimentat per dues opcions: la Itàlia dels Valors, del jutge Di Pietro, associada amb el Partit Democràtic, i la Lliga del Nord, de Umberto Bossi, coaligada amb el Partit de la Llibertat, de Berlusconi. Si mirem aquesta allau recent de llibres i articles la paraula "rancúnia" es essencial per entendre el que està passant a la Itàlia actual. El fenomen polític de la Lliga Nord és un reflex del malestar social existent, que s'està estenent a la resta del país. Es parla de desintegració social, de racisme contra els immigrants, d'antipolítica (amb el fenomen de l'actor Beppe Grillo), que adopta formes que arriben a l'histerisme. Les aspiracions socials legítimes que des de fa temps no obtenen resposta han acabat per adoptar la forma del ressentiment.

Bonomi, en el seu llibre, explica l'evolució econòmica dels últims vint anys que ha canviat el país, analitza la transformació dels processos productius que han alterat profundament la economia, la societat i la mentalitat del Nord de Itàlia. Conclou que el típic conflicte entre capital i treball, amb l'Estat fent de intermediari i redistribuïdor, ja no existeix. Ara és el moment de l'empresa difusa, del capitalisme molecular, que ha portat nous problemes. Parla de tres "llocs" exemplars inclosos en el canvi que han portat a tres figures social de desarrelats. A les valls de muntanya els pobles desapareixen i sorgeixen els qui s'han quedat sense el seu petit país, a la Lombardia l'aparell econòmic es reestructura, produeix però el sistema ja no funciona, hi ha els estressats, i, finalment, a la gran ciutat de Milà trobem les desenes de milers de extreballadors de les grans indústries, començant per la de l'automòbil, que s'han quedat orfes de la seva empresa. Són categories de persones que han perdut el seus referents culturals i aquesta és una de les causes de l'origen de la rancúnia ja que estan convençuts d'haver patit un greuge.

La Lliga Nord ofereix a aquests desarrelats una resposta en el camp identitari, inventant-se una tradició, la Padània, i articulant el moviment de protesta amb les camises verdes, la seva milícia. Avui dia Giulio Tremonti teoritza sobre una Europa fortalesa, contrària a la globalització i que reivindica els seus orígens i història, en el seu pamflet "La por i la esperança".

Bonomi diu que no es tracta d'una regressió sinó d'una manifestació de la modernitat i recorda que a la Lombardia hi ha 500.000 empreses, amb dos milions de treballadors. Però actualment el lloc de producció ja no és la fàbrica sinó el territori, és a dir, l'espai que suma una àrea geogràfica i una especialització productiva. L'èxit no depèn de la empresa sinó de la xarxa de: carreteres, ferrocarril, aeroport, escoles, universitat, serveis públics... La manca de infrastructures que impedeix el desenvolupament genera la frustració que deriva en rancúnia. El problema de l'aeroport de Malpensa en seria un exemple. La rancúnia també es nodreix de mancances com la qualitat dels serveis, la espina digital d'alta velocitat, l'administració pública deficient...

Per Bonomi la rancúnia sorgeix de la "modernització incompleta" i això no sols afecta el Nord sinó també al Sud com en el cas de Nàpols o el de Sicília, on indústries de punta han de conviure amb la rèmora que suposen les estructures mafioses que obliguen a pagar un "import" a les xarxes de delinqüents.

El ressentiment també condueix cap a l'antipolítica. Bonomi afirma: "Cal reconèixer que fins ara un intent de resposta sols ha procedit de la dreta. La esquerra no ha intentat interpretar aquestes transformacions" i diu que s'ha creat un nou bloc social al qual segurament no arriba el nou Partit Democràtic (centre esquerra). Per Bonomi es comença a veure una nova neoburgesia que vol "fer societat".